Sant Guillem de Dijon o de Volpiano, abat
< índex castellano >

Guillem de Dijon va néixer el 962 a Orta San Giulio (Piemont) en el si d’una família noble, el seu padrí fou l’emperador Otó I el Gran (912-973). Tot i que era conegut com Guillem de Dijon, a causa del seu vincle amb l’abadia de Saint-Bénigne situada en aquesta ciutat, habitualment s’utilitza el nom de Guillem de Volpiano relacionant-lo amb les possessions familiars en aquell lloc. A l’edat de set anys va ingressar en un monestir, on es va formar. Després d’enemistar-se amb el bisbe de Vercelli, el 987 va conèixer l’abat Maiol a qui va seguir fins l’abadia de Cluny (Saona i Loira) on va ingressar a l’edat de vint-i-cinc anys. Després d’exercir el càrrec de prior de Saint-Saturnin (Pont-Saint-Esprit, Gard) el 989 fou enviat a Saint-Bénigne de Dijon (Costa d'Or) gràcies a la intervenció del bisbe de Langres, Brun de Roucy (980-1016) de qui depenia aquella casa. Guillem hi va arribar amb una dotzena de monjos cluniacencs que van substituir l’antiga comunitat, que va abandonar el monestir.
 

Saint Bénigne
Interior de Saint-Bénigne de Dijon, ara catedral

La reforma de Saint-Bénigne, més que un acostament als costums de Cluny, fou una maniobra per refermar el poder episcopal sobre una sèrie de monestirs amb l’estreta col·laboració d’Otó Guillem, comte de Borgonya (986-1026). Guillem de Dijon fou nomenat abat de Saint-Bénigne (990), a més d’assumir aquest càrrec va participar també en la reforma d’altres monestirs vinculats al bisbe de Langres, exercint el càrrec d’abat, o posant persones de la seva confiança. Així, fou abat de Saint-Pierre de Bèze, Saint-Vivant de Vergy i Saint-Jean-de-Réome (Costa d’Or) i de Saint-Michel de Tonnerre i Saint-Pierre de Molosmes (Yonne). En el transcurs d’un viatge a Itàlia, Guillem va caure malalt i els seus germans s’encarregaren de la seva cura i li demanaren la fundació d’un monestir.

Fécamp
Abadia de Fécamp
Mausoleu de Guillem de Dijon (1681)

El 1003 començava la construcció de l’abadia de Fruttuaria (a Volpiano, Piemont), el 1005 aconseguí els beneficis d’immunitat i exempció per aquella casa i l’any següent la posava sota la protecció d’Enric II, emperador del Sacre Imperi. A més va influir en la reforma i gestió de moltes altres cases: Saint-Arnould de Metz i Gorze (Mosel·la), Saint-Èvre i Saint-Mansuy de Toul (Meurthe i Mosel·la), Moyenmoutier (Vosges), Saint-Germain des Prés (París), Saint-Faron de Meaux (Sena i Marne), Saint-Ouen de Rouen i Jumièges (Sena Marítim), Mont-Saint-Michel (Manche) o Notre-Dame de Bernay (Eure). Ricard II (duc de Normandia, 996-1026) va fer una important donació a Saint-Bénigne i va nomenar a Guillem abat de Fécamp (Sena Marítim), lloc on va morir l’any 1031. Tot i que mai ha estat canonitzat, hom el considera sant.

Saint Bénigne
Saint-Bénigne (s. XIX)
Vista ideal de la rotonda impulsada per l'abat Guillem, abans de l'enderroc
Bibliothèque nationale de France
1 de gener. Té relació amb:
- Abadia de Saint-Bénigne de Dijon (Costa d'Or)
- Abadia de Fruttuaria (Piemont)
- Abadia de la Trinité de Fécamp (Sena Marítim)
   

Fécamp
Guiillem de Dijon
Imatge del seu mausoleu a
l'abadia de Fécamp (Sena Marítim)

- Abadia de Cluny (Saona i Loira)
- Priorat de Saint-Saturnin (Gard)
- Abadia de Saint-Pierre de Bèze (Costa d'Or)
- Abadia de Saint-Vivant de Vergy (Costa d'Or)
- Abadia de Saint-Jean-de-Réome (Costa d'Or)
- Abadia de Saint-Michel de Tonnerre (Yonne)
- Abadia de Saint-Pierre de Molosmes (Yonne)
- Abadia de Saint-Arnould de Metz (Mosel·la)
- Abadia de Gorze (Mosel·la)
- Abadia de Saint-Èvre de Toul (Meurthe i Mosel·la)
- Abadia de Saint-Mansuy de Toul (Meurthe i Mosel·la)
- Abadia de Moyenmoutier (Vosges)
- Abadia de Saint-Germain des Prés (París)
- Abadia de Saint-Faron de Meaux (Sena i Marne)
- Abadia de Saint-Ouen de Rouen (Sena Marítim)
- Abadia de Jumièges (Sena Marítim)
- Abadia de Mont-Saint-Michel (Manche)
- Abadia de Bernay (Eure)

Abadia de Cluny
Braç sud del transsepte de l'església de l'abadia de Cluny

Bernay
Església de l'abadia de Bernay


Mapa interactiu amb els llocs relacionats amb Guillem de Dijon

Bibliografia:
-
BULST, Neithard (1996). Guillaume de Dijon, le batisseur de la rotonde. A Guillaume de Volpiano et l’architecture des rotondes. Dijon: Editions de l’Université de Dijon
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints de l’Ancien et du Nouveau Testament... Vol. 1. París: Bloud et Barral
 
Baldiri B. - Juny de 2016
Tornar