|
La fundació d’aquest convent es va
portar a terme gràcies a la iniciativa de Romuald Simón de
Pallarès cavaller de l’orde dels hospitalers i
comanador
d’Ulldecona des del 1669. Tradicionalment s’admet que el
fundador va viure practicant l’eremitisme en una cova coneguda
com Santa Magdalena, un indret que va es va considerar sagrat
arran d’un fet miraculós que va tenir lloc mentre era ocupat per Romuald. Aquest va decidir portar endavant la fundació d’un
establiment conventual, però va morir el 1704 sense veure
satisfetes les seves intencions. Els marmessors del difunt van
tenir cura de donar compliment als seus desitjos i van nomenar
un ermità que tenia cura de la cova. |

Convent de la Magdalena
d'Ulldecona |
|
El 1723 van
acordar amb les agustines de Mirambell (Terol) l’enviament de
cinc monges per fer efectiva la fundació, cosa que es va poder
realitzar l’any següent (1724). Es van assentar en una casa
propietat del marmessor testamentari i abans del fundador. Més
endavant van anar bastint, o millor adaptant, les diferents
dependències fins a resultar el convent que encara es troba en
aquell mateix lloc. Va patir els efectes de la Guerra del
Francès (1811) que va dispersar les monges de la comunitat,
refugiant-se en cases del poble. Amb la desamortització va
perdre les seves propietats, però va poder mantenir la seva
activitat, encara que manera molt precària. L’església es
trobava en mal estat i entre el 1868 i 1876 van poder aixecar
una de nova. Durant la Guerra Civil les monges foren expulsades
i l’establiment confiscat, però encara es va tornar a recuperar
l’any 1940 i encara té activitat. |

Convent de la Magdalena
d'Ulldecona |