Canónica de Balaguer

Santa Maria d'Almatà / Sant Salvador / Colegiata de Santa Maria Major

(Balaguer, Noguera)

Santa Maria d'Almatà
Santa Maria d'Almatà

1 - Santa Maria d’Almatà

La iglesia de Santa Maria d'Almatà, que luego se convertiría en el santuario del Sant Crist de Balaguer, se levantó sobre la antigua mezquita mayor de Balaguer. Es mencionada indirectamente en 1091 a raíz de una donación efectuada por Ermengol IV de Urgell a Sant Serni de Tavèrnoles. La construcción de esta iglesia se debió llevar a cabo entre los siglos XII y XIII. A partir de aquí consta como iglesia mayor de Balaguer.

Santa Maria d'Almatà
Santa Maria d'Almatà
Interior del santuario con la antigua nave

En esta parroquia se estableció una canónica que se encuentra documentada por primera vez el 1260. En 1279 hay constancia de que aquella comunidad tenía ocho miembros. En 1301 se instituyó la figura del plebà, la persona que dirigía la canónica, y se establecieron unos nuevos estatutos que la regían, perdiendo buena parte de su carácter regular. En 1351, debido a la cesión de Santa Maria d'Almatà al monasterio de Santa Clara se promovió la construcción de una nueva iglesia parroquial. El desarrollo urbano de la parte baja de la villa facilitó el traspaso provisional de la parroquia a la iglesia de Sant Salvador mientras se edificaba la nueva parroquia. Este traslado afectó también la comunidad de canónigos, que se desplazó hasta allí.

Santa Maria d'Almatà
Santa Maria d'Almatà
Imagen anterior a la restauración y excavación (2007)
Santa Maria d'Almatà
Santa Maria d'Almatà
Fotografía de Josep Salvany (1918)
Biblioteca de Catalunya
Santa Maria d'Almatà
Santuario del Sant Crist de Balaguer
Se levanta sobre la iglesia de Santa Maria d'Almatà

2 - Sant Salvador

Se tiene constancia de que en 1094, después de una conquista temporal de Balaguer (la definitiva no llegaría hasta el 1105), Ermengol V de Urgell hizo donación a Sant Serni de Tavèrnoles de las propiedades de un importante personaje de Balaguer llamado Avimoni, entre las que figuraba una mezquita. Sobre la mezquita de Avimoni se levantó la iglesia de Sant Salvador, de la que se tienen noticias desde el 1163.

Sant Salvador de Balaguer
Sant Salvador de Balaguer
Restos de la iglesia
Sant Salvador de Balaguer
La plaza de Sant Salvador,
con la iglesia de Santa Maria Major al fondo y
los restos de Sant Salvador en primer término

Más adelante, en 1351, esta iglesia adquirió la categoría de templo parroquial en detrimento de Santa Maria d'Almatà, además se trasladó también la comunidad canónigos. En 1539 se organizó la Col·legiata de Plebà, Canonges i Preveres, secularizando definitivamente la canónica precedente. En 1562 se acordó pasar la parroquia a la nueva iglesia de Santa María Mayor, lo que se produjo en 1575, trasladando también la sede de la colegiata. La iglesia de Sant Salvador se incendió y derribó el 1936, perdiéndose su valioso mobiliario. En su lugar ahora está la plaza de Sant Salvador, donde todavía se pueden ver algunos de los restos de los muros de la iglesia románica perdida.

Sant Salvador de Balaguer
Sant Salvador de Balaguer
Fotografía de Josep Salvany (1918)
Biblioteca de Catalunya
Sant Salvador de Balaguer
Sant Salvador de Balaguer
Postal antigua, colección particular
Sant Salvador de Balaguer
Sant Salvador de Balaguer
Postal antigua, colección particular

3 - Santa Maria Major

El 1110 se menciona por primera vez una iglesia dedicada a Sant Miquel, situada en el mismo lugar donde ahora se levanta la iglesia de Santa Maria Major y que posiblemente antes estaba ocupado por una pequeña mezquita. La iglesia de Santa Maria fue comenzada en 1351 en este lugar, es posible que la base del campanario de la iglesia actual, que interiormente forma una capilla con ventana de medio punto, sea una parte del ábside poligonal de aquella iglesia de Sant Miquel. La iglesia se levantó con la voluntad de ser la parroquia de la ciudad, interinamente esta titularidad había pasado a Sant Salvador, en la parte baja.

Santa Maria Major
Santa Maria Major
Santa Maria Major
Santa Maria Major

Pero el edificio tardó muchos años en terminarse, no fue consagrado hasta en 1558; pero la parroquia, no se trasladó hasta el 1575, y con ella la comunidad de clérigos sucesora de la canónica. Esta comunidad que tenía su origen en la iglesia de Santa Maria d'Almatà, aún subsistía en 1797 (con veintitrés tres miembros). A partir de 1836 sufrió una fuerte regresión hasta su extinción en 1851.

Santa Maria Major
Santa Maria Major
Santa Maria Major
Santa Maria Major
La capilla de la Mare de Déu, base del campanario

Bibliografía:
  • ALÓS, Carme; GIRALT, Josep (2003). Santa Maria de Balaguer. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura II. Enciclopèdia Catalana. Barcelona
  • GAVÍN, Josep M. (1982). Inventari d'esglésies. Vol. 12 Noguera. Barcelona: Arxiu Gavín
  • MULET, Marta; AGUILÀ, Marta (2018). Intervenció arqueològica a l’entorn de l’antiga Santa Maria d’Almatà (Balaguer, Noguera). Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de Ponent. Generalitat de Catalunya
  • PLADEVALL I FONT, Antoni i altres (1994). Santa Maria d’Almatà. Catalunya Romànica. Vol. XVII. La Noguera. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • PLEYÁN DE PORTA, José (1880). Album histórich, pintoresch y monumental de Lleyda y sa provincia. Lleida: J. Sol
  • SANAHUJA, Pere (reed. 2002). Història de la ciutat de Balaguer. Lleida: Pagès Ed.

Situación:
Vista aèria

La canónica de Balaguer se estableció en diversos lugares:
1 - Santa Maria d'Almatà (Santuario del Sant Crist)
2 - Iglesia de Sant Salvador (prácticamente desaparecida)
3 - Santa Maria Major