|
El seu origen
és força confús i es basa més en la tradició que amb documents
històrics. Sembla que s'ha d'identificar amb l'emplaçament
originari del monestir de Bellpuig de les
Avellanes, conegut com Bellpuig el Vell o Sant Cap, malgrat que
les restes arquitectòniques no permeten confirmar-ho. |

Bellpuig el Vell |
|
|
El primer
document que demostra l'existència d'una comunitat
premostratenca a la zona és una donació (1166) efectuada per la
construcció del monestir en el lloc anomenat MonT Malet, topònim
que s'ha perdut actualment. Aquesta dotació comprenia, a més,
molts altres béns. La tradició situa l'arribada dels
premostratencs uns anys abans, el 1159, amb el primer abat, Joan
d'Organyà. Segons això, fundaren la comunitat a l’entorn d'una
balma on s'havien instal·lat. El 1167 s'hi va afegir una
comunitat que havia fracassat en el seu intent de fundació de
Santa Maria de Vallclara. |

Bellpuig el Vell |

Bellpuig el Vell |
|
|
Seguint encara
amb aquella tradició, el 1166 s'organitzà una altra comunitat en
un lloc molt proper (les Fonts Amargues), el que afegeix
confusió a aquesta època. Més tard s'unirien les dues comunitats
a l'indret de Fonts Amargues (el que seria l’origen del monestir
de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes), d'aquesta manera
s'abandonaria a curt termini el lloc de Bellpuig el Vell, cap el
1195. |

Joan d'Organyà representat en
un goig
Imatge de Zerosetze |
|
Bibliografia:
- ALÓS, Carme; GIRALT, Josep. Catalunya romànica, vol. XVII la
Noguera. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1994
- CORREDERA, Eduardo. Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Inst. de
Germans Maristes de Catalunya. 1997 |
|
|
|
Situació:
Actualment en resta una ermita
coneguda ara amb el nom de Sant Cap o Sant Joan. Per anar-hi, des de
Vilanova, cal pujar fins el dipòsit d'aigua, seguir fins un collet i
agafar el camí de l'esquerra, ja al vessant sud de la muntanya, que
hi porta en poca estona. El recorregut total es fa en menys d'un
quart |
|