Monestirs de
Catalunya
Clarisses Monestir de Santa Clara de Balaguer
< anterior Inici Catalunya Noguera Balaguer següent >
castellano
cercador contacte facebook

Noguera

Santa Maria d’Almatà, actualment santuari del Sant Crist, és una església que hom troba documentada des de l’any 1094, a l’època del comte Ermengol IV d’Urgell. Fou l’església major de Balaguer i seu d’una canònica. Aquesta situació va mantenir-se fins que l’any 1351 es va fer una permuta, segons la qual la canònica es traslladava a Sant Salvador, nou centre de la ciutat, i es cedia Santa Maria d’Almatà a la comunitat de clarisses.

Sant Crist de Balaguer
Santuari del Sant Crist de Balaguer

Santa Maria d'Almatà
Santa Maria d'Almatà
Sant Crist de Balaguer
El santuari del Sant Crist abans de la reconstrucció
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany (1913)
Biblioteca de Catalunya

La fundació fou promoguda pel comte Jaume I d’Urgell (fill d’Alfons el Benigne) i la seva esposa Cecília de Comenge, que el 1347 havien obtingut la butlla de Climent VI autoritzant-ho. En aquell acte hi va participar també Elisenda de Montcada (fundadora de Pedralbes) i la primera abadessa del nou monestir fou Margarida de Montcada, la seva neboda. Per aquesta fundació, el papa va autoritzar també el trasllat d’unes monges clarisses des de Nàpols.

Sant Crist de Balaguer
L'antic santuari del Sant Crist de Balaguer

Alguns entrebancs van retardar la fundació fins l’any 1351, quan les primeres monges que fins llavors estaven provisionalment a Pedralbes, van ocupar la nova casa, però van topar amb l’oposició del nou bisbe d’Urgell, Hug, que fins i tot va arribar a excomunicar tota la comunitat, situació que es va mantenir fins l’any 1361. Des del moment de la seva fundació la casa de les clarisses tenia una comunitat de framenors pel servei religiós de la comunitat, que es coneix com Conventet, de marera anàloga al que hi havia a Pedralbes. Sembla que la seva existència es va perllongar fins que els conventuals foren suprimits.

Santa Maria d'Almatà
Santa Maria d'Almatà
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany (1918)
Biblioteca de Catalunya

El 1413, arrel d'un setge, el convent fou abandonat i caigué en ruïna. Va patir una llarga època de decadència, en la qual va acollir la comunitat de Santa Clara de Puigcerdà que s’havia vist obligada a abandonar el seu establiment també a causa de la mala situació. Es va tancar el 1610 degut a la poca vitalitat del lloc.

Sant Crist de Balaguer
Santuari i convent de clarisses, el 1645
Detall de Balaguier Catalogne prise le 19e octobre 1645
Institut Cartogràfic de Catalunya

El 1617 començà la construcció d'un nou edifici on s'hi va traslladar la imatge de talla coneguda com el Sant Crist de Balaguer, molt venerada (1626). Des d'aleshores l'església passà a anomenar-se del Sant Crist de Balaguer. El 1622, el convent fou repoblat amb clarisses procedents de Tarragona. L'església va patir danys el 1711 i fou refeta el 1787. Les religioses l'hagueren d'abandonar el 1836 a causa de la desamortització, van perdre els seus béns i es van traslladar a una casa de la ciutat, el 1845 van anar a l'antic convent de Sant Josep. Hi retornaren el 1868 després de restaurar la casa que havia quedat en ruïnes. El decenni del 1920 el santuari fou refet i restaurat de nou. També va patir els efectes de la guerra civil (1936) quan la comunitat es va dispersar. El 2006 s’hi va establir una nova comunitat, la tercera de clarisses que ocupa aquest lloc.

Sant Crist de Balaguer
Actual santuari
Sant Crist de Balaguer
A la dreta, el convent i santuari
Detall de Plan de Balaguier. Fait à Balaguier le 11e janvier 1708
Bibliothèque nationale de France

Sant Crist de Balaguer
Interior de l'església
Santa Maria d'Almatà
Imatge del Sant Crist, venerada al santuari i perduda el 1936
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany (1918)
Biblioteca de Catalunya
Sant Crist de Balaguer
Interior de l'església

Sant Crist de Balaguer
Santa Clara de Balaguer
Sant Crist de Balaguer
Entrada al convent

Bibliografia:
- SANAHUJA, Fra Pere. Història de la ciutat de Balaguer. Barcelona: Ed. Seràfica, 1965
- TRIVIÑO MONRABAL, Sor María Victoria. El Sant Crist de Balaguer, historia y leyenda. Balaguer: Convento de Santa Clara, 2010

 

Situación:

El santuari del Sant Crist de Balaguer i el convent es troben en un lloc elevat sobre la ciutat

Baldiri B. - Març de 2012