Monestirs de
Catalunya
Carmelites descalços Convent de Santa Teresa de Balaguer / Sant Josep
< anterior Inici Catalunya Noguera Balaguer següent >
castellano
cercador contacte facebook

Noguera

Els carmelitans descalços s'establiren a Balaguer el 1678, la seva església era dedicada a Santa Teresa, advocació modificada posteriorment per la de Sant Josep.

La fundació era obra de Josep Roger, un barceloní resident a Balaguer, que va deixar en el testament els seus béns amb aquesta finalitat. Aquest personatge estava força vinculat a l’orde descalç (entre altres coses, havia finançat un retaule pel convent de Lleida). A la seva mort, en 1678, la seva esposa va obstaculitzar la donació, per altra banda també s’hi van oposar els altres ordes ja existents a la ciutat, amb plets inclosos, resolts sempre a favor de la comunitat de carmelites.

La fundació no va ser fàcil i es va poder tirar endavant gràcies a un altre llegat, aquest del notari Josep Trilla. El convent es va començar a aixecar en uns terrenys del propi Josep Roger. Mentre es portava endavant l’obra, els frares es van establir en una casa particular, propietat de Gaspar de Portolà, on la comunitat va prendre possessió del convent el 18 d’agost de 1678.

Santa Teresa de Balaguer
Interior de l'església de Sant Josep
Imatge d'una postal dels anys 1920
Cedida per l'Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes

La primera pedra del nou convent no es va posar fins el 1682 i la de l’església el 1687. El convent es va acabar primer, mentre que l’església patia problemes financers que van afectar el ritme de la seva construcció. No es va donar per acabada fins el 1704 i encara amb importants obres a l’exterior pendents.

L’establiment es trobava en un estat de precarietat tan acusat que el 1699, en el Capítol Provincial celebrat a Reus, es va proposar el seu trasllat, fet que finalment no es va produir. Aquesta precarietat perdurà en el temps i fins i tot el bisbe Pere Copons va intervenir econòmicament pel seu manteniment.

Amb la guerra del Francès la comunitat, ja molt precària, quedà força tocada i deixà d'existir amb l'exclaustració. El 1840 va passar a ser la parròquia de Sant Josep, poc després, entre el 1845 i 1868, el lloc el van ocupar les monges clarisses d’Almatà. Més endavant es va utilitzar com a caserna de la Guàrdia Civil.

El culte i la parròquia es van traslladar a la propera església de la Puríssima. L'any 1996 es va esfondrar la coberta de l'església i hom va optar per acabar d'enderrocar-la totalment. Al solar del convent s'hi ha aixecat el Museu de la Noguera i l'Arxiu Comarcal.

Santa Teresa de Balaguer
Façana de l'església. Agost de 1981
Imatge cedida per l'Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes

Santa Teresa de Balaguer
Goigs en alabanza de la serafica Verge y mistica doctora Santa Theresa de Jesus...
Institut d'Estudis Ilerdencs. Servei d'Arxiu i Llegats

Bibliografia:
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casa de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo II. Barcelona: Imp. F. J. Altés y Alabart
- SANAHUJA, Fra Pere, O.F.M (1965). Història de la ciutat de Balaguer. Barcelona: Ed. Seràfica
- NARVÁEZ,
Carme (2000). El tracista fra Josep de la Concepció i l’arquitectura carmelitana a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra
 

Situació:

El convent ha desaparegut. Era al centre de Balaguer
 

 

Baldiri B. - Gener de 2012