|
Els carmelitans descalços
s'establiren a Balaguer el 1678, la seva església era dedicada a
Santa Teresa, advocació modificada posteriorment per la de Sant
Josep.
La fundació era obra de Josep Roger, un barceloní resident a
Balaguer, que va deixar en el testament els seus béns amb
aquesta finalitat. Aquest personatge estava força vinculat a
l’orde descalç (entre altres coses, havia finançat un retaule
pel convent de Lleida). A la seva mort, en 1678, la seva esposa
va obstaculitzar la donació, per altra banda també s’hi van
oposar els altres ordes ja existents a la ciutat, amb plets
inclosos, resolts sempre a favor de la comunitat de carmelites.
La fundació no va ser fàcil i es va poder tirar endavant gràcies
a un altre llegat, aquest del notari Josep Trilla. El convent es
va començar a aixecar en uns terrenys del propi Josep Roger.
Mentre es portava endavant l’obra, els frares es van establir en
una casa particular, propietat de Gaspar de Portolà, on la
comunitat va prendre possessió del convent el 18 d’agost de
1678. |
Interior de l'església de Sant
Josep
Imatge d'una postal dels anys 1920
Cedida per l'Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes |
|
La primera pedra del nou convent no es va posar fins el 1682 i
la de l’església el 1687. El convent es va acabar primer, mentre
que l’església patia problemes financers que van afectar el
ritme de la seva construcció. No es va donar per acabada fins el
1704 i encara amb importants obres a l’exterior pendents.
L’establiment es trobava en un estat de precarietat tan acusat
que el 1699, en el Capítol Provincial celebrat a Reus, es va
proposar el seu trasllat, fet que finalment no es va produir.
Aquesta precarietat perdurà en el temps i fins i tot el bisbe
Pere Copons va intervenir econòmicament pel seu manteniment.
Amb la guerra del Francès la comunitat, ja molt precària,
quedà força tocada i deixà d'existir amb l'exclaustració. El
1840 va passar a ser la parròquia de Sant Josep, poc després,
entre el 1845 i 1868, el lloc el van ocupar les monges
clarisses d’Almatà. Més endavant es va utilitzar com a caserna de la
Guàrdia Civil.
El culte i la parròquia es van traslladar a la propera església
de la Puríssima. L'any 1996 es va esfondrar la coberta de
l'església i hom va optar per acabar d'enderrocar-la totalment.
Al solar del convent s'hi ha aixecat el Museu de la Noguera i
l'Arxiu Comarcal. |
Façana de l'església. Agost de
1981
Imatge cedida per l'Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes |
