Templers / hospitalers
 

Restes de l'església del segle XII

Probablement el lloc i castell del Pedrís es va conquerir a finals del segle XI. Consta documentalment la seva existència el 1090 quan és esmentat en una definició de límits territorials. El 1143 el trobem documentat altre cop.

El 1185 fou donada al Temple la meitat del castell de Pedrís amb el seu terme. La donació la va atorgar Dolça de Foix i el seu fill Ermengol VIII d’Urgell. La reberen Ramon de Canet, mestre de l’orde, Ramon de Cubells, preceptor de Montsó i B. d’Albespi, preceptor de Gardeny. L’altra meitat fou adquirida posteriorment.

Els templers hi fundaren un priorat, pertanyent a la comanda de Gardeny.

El 1194 hom troba una nova donació del castell i l’església, per part del mateix Ermengol VIII i la seva esposa Elvira a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem. Va passar a dependre de Casa Antiga de Lleida.

Trobem notícies posteriors, el 1391, relacionades amb un delme. En aquesta època es fan obres de restauració tant a la mateixa església com a la casa prioral. En una visita del 1659 s’explica que hi havia una església dedicada a Sant Pere, amb funcions parroquials; també s’esmenta que no era en bon estat de conservació.

El 1718 es porta a terme una profunda remodelació, canviant fins i tot l’orientació de l’església.

L’orde de l’Hospital va mantenir la propietat del lloc fins el 1831.

L'església nova, al costat de les ruïnes de la primera

L’edifici es va malmetre durant la guerra del 1936-39. Més endavant es va bastir una nova església, al costat. Fins l’any 1974 encara es conservava un gruixut mur lateral d’aquell temple, amb una finestra de mig punt, però va desaparèixer en aprofitar la pedra en una obra. Ara només en resta la base d’aquell mur.