Canonges
 

Aquesta església començà a bastir-se al segle XIII sota el turó on s'aixequen el castell i la col·legiata de Sant Pere, però la seva construcció quedà aturada. El 1314 consta que encara era en construcció. En una data indeterminada de la segona meitat del segle XIV s'hi va traslladar el capítol canonical des de l'església de Sant Pere, prop del castell. Des de llavors tots els oficis es van fer ordinàriament en aquest temple, tot i que l'antiga col·legiata encara s'utilitzava.

Església de Santa Maria i Sant Pere

L'església s'havia aixecat entre els segles XIII i XIV. L'edifici es va destruir el 1839 amb l'entrada dels carlins a la vila de Ponts. Es va refer més endavant en estil neogòtic.

El 1391 es reestructura la comunitat, ja resident en aquesta nova església, quedant presidida per un prior i integrada per una comunitat de dotze membres, entre canonges i beneficiats. Aquesta organització es va avançar al que seria després la secularització de les canòniques augustinianes, el 1592. Aquesta organització restà pràcticament invariable fins la desamortització, quan va ser dissolta i privada dels seus béns, entorn del 1840.

Compartiment de retaule, amb la Presentació al Temple