Celda de Santa Eulàlia y Santa Leocàdia de Vic

Santa Eulàlia de Vic / Sancta Eulalia / Sanctae Eulaliae et Sanctae Leocadie

(Vic, Osona)

Carles el Simple
Carlos el Simple representado en
Les augustes représentations de tous les rois de France (1690)
Bibliothèque nationale de France

Un diploma de Carlos el Simple del año 899 menciona por primera vez esta iglesia de Santa Eulàlia (Santa Eulàlia y Santa Leocàdia) de Vic como una posesión del monasterio de Sant Joan de les Abadesses. El monarca carolingio hace mención de esta celda, además de Sant Quirze (de Besora) y Sant Martí (del Congost).

Vedrunes
La Mare de Déu del Carme
Sucesora de la iglesia de Santa Eulàlia, ahora desaparecida

Aunque el término "celda" puede tener diversas interpretaciones, se ha pensado que podría tratarse de una casa de tipo monástico, aunque la documentación no es precisa. Anteriormente, en época visigótica, parece que esta iglesia había ejercido las funciones de catedral antes de la destrucción de la ciudad por la ocupación sarracena. El 911 figura mencionada la iglesia de Santa Eulàlia de Vic, y en 1131 como una posesión de Sant Joan de les Abadesses. El 1303 hubo un intento de ocupación por parte de de las canonesas de Santa Margarida de Vila-seca en su traslado a Vic, lo que no se llegó a concretar. Santa Eulàlia fue derribada en el 1655 por razones de defensa de la ciudad, a finales de ese siglo se reconstruyó con la misma advocación en un lugar cercano, donde ahora está la iglesia de El Escorial, del convento y colegio del mismo nombre levantado a finales del siglo XIX, ahora dedicada a la Mare de Déu del Carme y perteneciente a las Hermanas Carmelitas de la Caridad (vedrunas).


Bibliografía:
  • COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • ORDEIG I MATA, Ramon (2001). Cel·les monàstiques vinculades a Guifré el Pelós i a la seva obra repobladora (vers 871 - 897). Acta historica et archaeologica mediaevalia. Num. 22
  • ORDEIG I MATA, Ramon (2011). Santa Eulàlia i Santa Leocàdia, una església altmedieval de Vic. AUSA. Num. 25
  • PLADEVALL I FONT, Antoni (1984). Catalunya romànica. Vol. II. Osona I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • PLADEVALL I FONT, Antoni (1986). Catalunya romànica. Vol. III, Osona II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • ROCAFIGUERA I ESPONA, Montserrat (2010). Les excavacions arqueològiques de l’Escorial (Vic). Del món romà fins al segle XIX. AUSA. Núm. 24
  • ROCAFIGUERA I ESPONA, Montserrat (2013). Escorial Vedruna Vic. Des del 1863 fent escola. Fundació Privada Educativa Vedruna Barcelona
  • SALARICH, Joaquín (1854). Vich: su historia, sus monumentos, sus hijos y sus glorias. Vic: Soler Hermanos
  • SOLÀ BUSQUETS, Pere i altres (2018). POUM Vic. Catàleg de béns a protegir del municipi (vol. 4). Ajuntament de Vic.

Situación:

La celda ha desaparecido, se encontraba cerca del portal de Santa Eulàlia, al que daba nombre. Sus alrededores estan ocupados por las Germanes Carmelites de la Caritat