Canònica i convent de Sant Tomàs de Riudeperes

El primer esment de l’existència en aquest lloc d’una església dedicada a Sant Tomàs es troba l’any 1045. El 1061 s’esmenta la mateixa església i els seus clergues, i no és fins el 1086 que es parla d’una comunitat organitzada. En aquella organització i reforma hi va participar molt activament Berenguer Amalric, senyor del llinatge de Riudeperes que tenia influència en el territori en aquella època (1080), era germà de Ricard Amalric, canonge de la catedral de Vic. La reforma va provocar greus enfrontaments entre els partidaris de seguir una regla canonical estricta i els que s’hi oposaven per seguir gaudint dels beneficis que permetia el règim anterior.

A causa de la precarietat, el 1560 el bisbe de Barcelona Jaume Caçador va intervenir en la supressió de la pabordia convertint-la en una convent i col·legi de franciscans observants, fet que es va confirmar aquell any amb una butlla papal. Immediatament va començar l’obra de restauració dels edificis, notablement el claustre que va substituir l’anterior, romànic. L’església primitiva es va conservar però fou modificada, tot i que encara presenta estructures de l’edifici que s’havia consagrat el 1095. El 1835 el convent fou abandonat i la comunitat es va traslladar a Barcelona i després a Vilafranca del Penedès. El 1901 adquiriren el lloc els pares camils, que el van deixar i vendre el 1970. Actualment és ocupat pel Centre Riudeperes, per a disminuïts psíquics.