|
castellano |
|
|
|
 |
|
Osona |
|
|
Balenyà |
|
|
|
|
Calldetenes |
|
|
|
|
Gurb
de la Plana |
|
|
|
|
Lluçà |
|
|
|
|
Manlleu |
|
|
|
|
Les
Masies de Roda |
|
|
|
|
Oristà |
|
|
|
|
Santa
Maria de Corcó |
|
|
|
|
Sant
Boi de Lluçanès |
|
|
|
|
Sant
Julià de Vilatorta |
|
|
|
|
Sant
Martí de Centelles |
|
|
|
|
Vic |
|
|
|
|
Vilanova
de Sau |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El primer esment de
l’existència en aquest lloc d’una església dedicada a Sant Tomàs es
troba l’any 1045. El 1061 s’esmenta la mateixa església i els seus
clergues, tot i que no es fa referència a cap comunitat organitzada,
cosa que no es troba fins l’any 1086. Berenguer d’Amalric, senyor del
llinatge de Riudeperes que tenia influència en el territori en aquella
època (1080), era germà d’un canonge de la
catedral de Vic (Ricard), que va participar activament en la reforma
d’aquella canònica i que va provocar greus enfrontaments entre els
partidaris de seguir una regla canonical estricta i els que s’oposaven
per seguir gaudint dels beneficis que tenien. |

Sant Tomàs de Riudeperes |
|
|

Església, en part romànica |

Església del monestir |
|
|
Possiblement a causa
d’això, Berenguer i Ricard van posar el 1095 la canònica de Riudeperes
sota la direcció de la casa de Lledó
(Alt Empordà). També en aquella època es va aixecar una nova església,
gràcies al finançament dels mateixos personatges el nou edifici es va
consagrar el 1095. L’establiment va seguir gaudint de la protecció dels
Riudeperes, que en van fer el seu panteó familiar. Mai va esdevenir una
casa important i pràcticament només servia a la família que els
protegia, i a començament del segle XV es trobava en plena decadència i
les construccions en perill de ruïna. A la segona meitat d’aquell segle
es va instaurar el règim de comanda per la direcció de la casa, el que
no va ajudar el seu redreçament. |

Galeria del claustre |
|
|

El claustre |

El claustre |
|
|
Degut a la seva
precarietat, el 1560 el bisbe de Vic va convertir la canònica en una
convent de franciscans observants, fet que es va confirmar el mateix any
amb una butlla papal. Immediatament es va començar l’obra de restauració
dels edificis, notablement el claustre que va substituir l’anterior,
romànic. L’església va quedar i fou modificada, tot i que encara
presenta estructures de l’edifici que s’havia consagrat el 1095. |

Pou del claustre |
|
|