Monestirs de
Catalunya
Canònica de Santa Margarida Sescorts, o de Vila-seca
Canongesses agustinianes
< anterior Inici Catalunya Osona Santa Maria de Corcó següent >
castellano
cercador contacte rss facebook

Osona

Balenyà
Comunitat de Santa Maria de Savall

Calldetenes
Convent de Sant Tomàs de Riudeperes

Gurb de la Plana
Pabordia d'Osona o de Palau
Convent de l'Esperança

Lluçà
Monestir de Santa Maria de Lluçà

Manlleu
Canònica de Santa Maria de Manlleu

Les Masies de Roda
Monestir de Sant Pere de Casserres
Canònica de Santa Magdalena de Conangle

Oristà
Comunitat de Sant Nazari de la Garriga

Santa Maria de Corcó
Canònica de Santa Margarida de Sescorts, o de Vila-seca

Sant Boi de Lluçanès
Canònica de Sant Salvador de Bellver, o d'Orís

Sant Julià de Vilatorta
Canònica de Sant Llorenç del Munt, o de Planeses

Sant Martí de Centelles
Canònica de Sant Esteve de Centelles

Vic
Canònica de la Catedral de Vic
Canònica de Santa Margarida
Priorat de Sant Joan de Jerusalem
Convent de la Santíssima Trinitat
Convent de Sant Francesc
Convent del Remei
Convent de Santa Clara
Convent de la Mercè
Convent de Sant Domènec. El Roser
Convent del Carme
Convent de la Presentació. Les Davallades
Convent dels Caputxins
Convent de Sant Josep
Convent de Santa Teresa

Vilanova de Sau
Monestir de Santa Maria de Vallclara, o de Vilanova de Sau

Santa Margarida de Vila-seca té el seu origen en una antiga capella de tipus rural. A mitjan del segle XIII s'hi va instal·lar una comunitat de donades, de les que es tenen notícies a partir del 1255. Uns anys més tard, el 1277, aquesta comunitat s'estabilitzà i va adoptar la regla de sant Agustí.

Santa Margarida Sescorts
Santa Margarida Sescorts


Santa Margarida Sescorts
Santa Margarida Sescorts

Santa Margarida Sescorts
Santa Margarida Sescorts


Degut a l'aïllament del lloc, el 1300 van demanar el seu trasllat a Vic, fet que no es va poder portar a terme. Finalment el 1306 aconseguiren el seu trasllat a un nou convent extramurs de la ciutat i també dedicat a Santa Margarida. L'establiment fou secularitzat el 1590, tot i que des del 1560 ja no tenia comunitat.

Al Museu Episcopal de Vic es conserva un valuós frontal d'altar del segle XII, procedent d'aquesta capella.

Santa Margarida Sescorts
Santa Margarida Sescorts


Bibliografia:
- Antoni Pladevall i Font, Albert Benet. Catalunya romànica. Vol. III. Osona II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1986
 

Situació

S'hi va per una pista, per un desviament que es pren al punt km 13,8 de la carretera de Roda de Ter a Santa Maria de Corcó. La capella nova és adossada a un mas. L'antiga, ara desapareguda, era una mica més apartada


Com anar a Santa Margarida Sescorts

Baldiri B. - Agost de 2011