|
castellano |
|
|
|
 |
|
Osona |
|
|
Balenyà |
|
|
|
|
Calldetenes |
|
|
|
|
Gurb
de la Plana |
|
|
|
|
Lluçà |
|
|
|
|
Manlleu |
|
|
|
|
Les
Masies de Roda |
|
|
|
|
Oristà |
|
|
|
|
Santa
Maria de Corcó |
|
|
|
|
Sant
Boi de Lluçanès |
|
|
|
|
Sant
Julià de Vilatorta |
|
|
|
|
Sant
Martí de Centelles |
|
|
|
|
Vic |
|
|
|
|
Vilanova
de Sau |
|
|
|
|
Santa Margarida de
Vila-seca té el seu origen en una antiga capella de tipus rural. A
mitjan del segle XIII s'hi va instal·lar una comunitat de donades, de
les que es tenen notícies a partir del 1255. Uns anys més tard, el 1277,
aquesta comunitat s'estabilitzà i va adoptar la regla de sant Agustí. |

Santa Margarida Sescorts |
|
|

Santa Margarida Sescorts |

Santa Margarida Sescorts |
|
|
Degut a l'aïllament del lloc, el
1300 van demanar el seu trasllat a Vic, fet que no es va poder
portar a terme. Finalment el 1306 aconseguiren el seu trasllat a un
nou convent extramurs de la ciutat i també dedicat a
Santa Margarida. L'establiment fou
secularitzat el 1590, tot i que des del 1560 ja no tenia comunitat.
Al Museu Episcopal
de Vic es conserva un valuós frontal d'altar del segle XII,
procedent d'aquesta capella. |

Santa Margarida Sescorts |
|
Bibliografia:
-
Antoni Pladevall i Font, Albert Benet. Catalunya romànica. Vol. III.
Osona II. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1986 |
|
|
|
Situació
S'hi va per una pista, per un desviament
que es pren al punt km 13,8 de la carretera de Roda de Ter a Santa Maria
de Corcó. La capella nova és adossada a un mas. L'antiga, ara
desapareguda, era una mica més apartada
|
|
|