Monasterio de Sant Pere de les Maleses

Sant Andreu de les Maleses / Sanctus Andreas / Sanctus Petrus in Malezas

(La Pobla de Segur, Pallars Jussà)

Sant Pere de les Maleses
Sant Pere de les Maleses

La primera mención que se ha encontrado de este lugar es del año 868, cuando el monasterio y sus propiedades fueron entregados a Sant Vicenç d'Oveix por el abad Atili, su fundador, en aquel momento estaba dedicado a Sant Andreu. No se dispone de más noticias hasta 958, cuando figura ya con la advocación de Sant Pere.

Sant Pere de les Maleses
Sant Pere de les Maleses
Peñasco que protege el monasterio

Las diversas donaciones efectuadas tanto por particulares como por los gobernantes que se van encontrando durante el siglo X demuestran la vitalidad del lugar y su aparente independencia de Oveix, a pesar de dicha donación. Aquella vitalidad se hizo evidente también con el nombramiento del abad Isarn como albacea del conde Borrell I de Pallars, ya anteriormente, éste y su esposa Ermengarda habían efectuado una importante donación a favor del monasterio. Durante el siglo XI (posiblemente antes) el monasterio de Sant Andreu, que ya no dependía de Oveix, quedó vinculado al cercano monasterio de Santa María de Gerri, perdiendo la condición de abadía y convirtiéndose en un priorato destacado de aquel monasterio.

Mantuvo su existencia hasta que en 1592 fue secularizado convirtiéndose en una simple iglesia. El monasterio estaba situado en un lugar de Collegats, entre el Pallars Sobirà y el Jussà, controlando un paso antiguamente de mucha importancia, cuando el camino que comunicaba ambos territorios pasaba por ahí. Aquel camino se utilizó hasta que en el siglo XVII se abrió uno nuevo y Les Maleses quedó en un lugar apartado, como santuario dedicado a Sant Pere.

Sant Pere de les Maleses
Sant Pere de les Maleses
Sant Pere de les Maleses
Sant Pere de les Maleses
Sant Pere de les Maleses
Sant Pere de les Maleses
Sant Pere de les Maleses
Sant Pere de les Maleses
Fotografía de Rocafort de finales del siglo XIX
Sant Pere de les Maleses
Vista de Collegats desde los alrededores del monasterio

Bibliografía:
  • ABADAL, Ramon d’ (2009). Catalunya Carolíngia. Vol. 3. Els comtats de Pallars i Ribagorça. 2a part. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans
  • CASES, Maria-Lluïsa; ADELL, Joan-Albert (1993). Sant Pere de les Maleses. Catalunya romànica. Vol. XV. El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • COY I COTONAT, Agustí (1906). Sort y comarca Noguera Pallaresa. Barcelona: Cunill
  • PUIG I CADAFALCH, Josep, i altres (1911). L'arquitectura romànica a Catalunya. Vol. II. Barcelona: I. E. Catalans
  • PUIG I FERRETÉ, Ignasi M. (1991). El monestir de Santa Maria de Gerri (segles XI-XV). Vol. 2. Barcelona. I. Estudis Catalans
  • ROCAFORT, Ceferí (1899). Excursió a la Pobla de Segur i sa comarca. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Núms. 50 i 51.

Situación:

El antiguo cenobio está situado en un abrigo rocoso. Su acceso es difícil, el barranco de Sant Pere, que desagua en el Noguera Pallaresa en la boca sur del túnel de Sant Pere, es impracticable. Puede seguirse un sendero que sale un centenar de metros más arriba de la boca norte del mismo túnel (indicado) y que sube sobre las rocas de Collegats y entra en el valle de Sant Pere, primero por el margen izquierdo y después por el derecho hasta que se llega delante del monasterio, hay que atravesar el arroyo de nuevo para llegar allí. El recorrido ocupa poco más de una hora