Monasterio de Santa Maria de Senterada

Santa Grada / Sancta Grata

(Senterada, Pallars Jussà)

Santa Maria de Senterada
Santa Maria de Senterada
La actual iglesia parroquial

El monasterio de Santa Maria de Senterada fue fundado antes del año 814 por el obispo Possidoni de Urgell con el visto bueno de Luis el Piadoso. El primer documento en el que se menciona el lugar lo firmó el mismo monarca en el año 823 y hace referencia al acto del año 814 y lo califica de "refundación", lo que hace pensar que en Senterada habría existido un monasterio ya en el siglo VIII, en época visigótica, conocido como Santa Grata y que perdurará hasta la intervención de Possidoni y el cambio de advocación.

Santa Maria de Senterada
Luis el Piadoso
Ilustración de Les grandes Chroniques de France (1390-1405)
Bibliothèque nationale de France

A pesar de gozar del amparo real, el lugar se encontraba efectivamente sometido al obispado de Urgell. El obispo Sisebut dejó un libro al monasterio de Santa Grata en su testamento, fechado en 839. En 848 el abad Agilà de Senterada intervenía en la fundación de Sant Julià de Sentís. En 923 se vuelve a mencionar el lugar con el calificativo de "domus", Abadal considera que en esta época se habría extinguido como casa monástica, pero continuaría sometida al obispado de Urgell. En 1042 se puso en marcha la restauración de la casa, con una comunidad de canónigos dependiente de la Seu d'Urgell. En 1312 todavía se encuentra una referencia a una reducida canónica, pero en 1314 ya no se hace mención de la comunidad, se habla sólo de la iglesia parroquial, función que todavía mantiene.

Senterada
Senterada
Fotografía publicada en Geografia General de Catalunya. Lleyda (1908-18)

Bibliografía:
  • ABADAL, Ramon d’ (2007). Catalunya Carolíngia. Vol. II. Els diplomes carolingis a Catalunya. 1. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans
  • ABADAL, Ramon d’ (2009). Catalunya Carolíngia. Vol. 3. Els comtats de Pallars i Ribagorça. 2a part. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans
  • CASES, Maria-Lluïsa; ADELL, Joan-Albert (1993). Santa Maria de Senterada. Catalunya romànica. Vol. XV. El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • COY I COTONAT, Agustí (1906). Sort y comarca Noguera Pallaresa. Barcelona: Cunill
  • GAVÍN, Josep M. (1981). Inventari d'esglésies. Vol. 8. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín
  • ROCAFORT, Ceferí (1908-18). Geografia General de Catalunya. Província de Lleyda. Barcelona: A. Martín
  • VILLANUEVA, Jaime (1821). Viage literario a las iglesias de España. Vol. X. Viage a Urgel. Valencia: Oliveres

Situación:

Senterada se encuentra en la carretera entre la Pobla de Segur y el Pont de Suert, a la entrada de la Vall Fosca