Monestir de Santa Clara de Conques

Santa Maria de Conques

(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)

Santa Clara de Conques
Santa Clara de Conques

Es tracta d’un establiment de clarisses del que es disposa de poques notícies. Sanahuja esmenta un document que fixa la seva fundació el 7 de juny de 1342, després hi consta una visita apostòlica, l’any 1495. Hom sap també que el 1567 la casa fou instada a la seva reforma, juntament amb altres de la província que seguien sota l’obediència dels claustrals. No hi ha més notícies des d’aquell moment, el que fa suposar que no va adaptar-se a la nova observança i es va extingir. Fou suprimit el 1624, quan ja no tenia comunitat. Actualment només queden alguns vestigis de la casa.

Santa Clara de Conques
Santa Clara de Conques
Santa Clara de Conques
Santa Clara de Conques
El monestir estava situat en la zona central, amb més vegetació
Santa Clara de Conques
Vista de Conques, sota el castell
Santa Clara de Conques
Crist de Conques, segurament procedent de Covet,
després traslladat a Santa Clara i finalment a l'església de Sant Miquel
Fotografia de Josep Salvany, 1920
Biblioteca de Catalunya

Bibliografia:
  • COSTA, Xavier; SANCHO, Marta; SOLER-SALA, Maria (2017). Monacato femenino y paisaje. Los monasterios de clarisas dentro del espacio urbano en la Catalunya medieval. Clarisas y dominicas. Firenze: Firenze University Press
  • SANAHUJA, Pedro (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica
  • TORRUELLA, Joan (2000). “Goigs en alabansa dels Sant Crucifici de la iglesia de Conques”. Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, vol. 14

  • Enllaç ↗ : Claustra

Situació:

Les escasses restes del monestir són a llevant de Conques, entre els camps