Monestirs de
Catalunya
Canònica de Santa Maria de Covet
Canonges
< anterior Inici Catalunya Pallars Jussà Isona i Conca Dellà següent >
castellano
cercador contacte rss facebook

Pallars Jussà

Castell de Mur
Canònica de Santa Maria de Mur
Priorat de Santa Llúcia de Mur
Priorat de Sant Miquel de Cellers / o del Congost

Gavet de la Conca
Cel·la de Sant Privat de Montllor
Priorat de Santa Maria de Bonrepòs

Isona i Conca Dellà
Cel·la de Sant Vicenç de Fontclara / o Isona
Canònica de Sant Sadurní de Llordà
Canònica de Santa Maria de Covet
Convent de Santa Maria de Conques / Santa Clara

la Pobla de Segur
Monestir de Sant Pere de les Maleses

Sarroca de Bellera
Monestir de Sant Julià de Sentís

Senterada
Monestir de Santa Maria de Senterada
Monestir de Sant Genís de Bellera

Talarn
Comanda de Sant Joan de Susterris / Sant Antoni

Tremp
Cel·la de Santa Maria de Tercui
Pabordia de Sant Pere de Tercui
Canònica de Santa Maria de Valldeflors
Priorat de Sant Joan de Palau de Noguera
Convent de Sant Jaume de Pallars / Schola Christi
Convent de la Mare de Déu de la Gràcia

 

< monestirs imprescindibles... >

L’església de Covet és coneguda des del 1107, data en que figura com a beneficiària d’una donació. Paral·lelament, hom sap que a l’església del proper castell de Llordà hi havia una comunitat de canonges, vinculada a la col·legiata de Sant Pere d’Àger. Aquella comunitat es va traslladar al voltant de l’any 1092 a Covet, moment en el que s’hauria començat a aixecar l’església actual, desvinculant-se d’Àger i quedant sota la tutela del bisbe d’Urgell. No sabem quan va extingir-se, però el 1315 ja havia desaparegut, quedant com a simple parròquia.

Santa Maria de Covet
Santa Maria de Covet

Santa Maria de Covet
Santa Maria de Covet
Santa Maria de Covet
Absis lateral

L’església de Santa Maria de Covet és un edifici de nau única encapçalada per un absis semicircular amb transsepte, en els braços del qual s’obren dues absidioles més. L’edifici té un tret que el caracteritza, una galeria amb arcs de mig punt oberta al mur interior de la façana i a la que hom pot accedir per unes escales de cargol obertes en uns cossos que flanquegen aquesta façana. Un altre element a destacar és la seva portada que estilísticament es podria datar al voltant dels anys 1150 i 1160. El seu programa iconogràfic és força ampli.

Santa Maria de Covet
Capçalera

Santa Maria de Covet
Modillons de l'absis
Santa Maria de Covet
Finestra de l'absis

Santa Maria de Covet
Rosassa i portada
Santa Maria de Covet
Decoració de la portada de Covet
Santa Maria de Covet
Adam i Eva
A l'esquerra el signe de Gèmini
A la dreta acròbates

Santa Maria de Covet
Daniel entre els lleons
L'arcàngel Gabriel
Santa Maria de Covet
Àngels
Santa Maria de Covet
L'arcàngel Miquel
Personatge amb coloms

Santa Maria de Covet
Sagrada Família
Santa Maria de Covet
Lleó (Sant Marc)
Santa Maria de Covet
Capitells del costat dret

Santa Maria de Covet
Personatge devorat per una fera, ara desaparegut
Fotografia de Gonzalo Reparaz (1930)
Institut Cartogràfic de Catalunya
Santa Maria de Covet
Timpa
Santa Maria de Covet
Personatge devorat per una fera

Santa Maria de Covet
Cap d'animal
Santa Maria de Covet
Ferramenta de la porta
Santa Maria de Covet
Ferramenta de la porta

Santa Maria de Covet
Nau de l'església
Santa Maria de Covet
Conca absidal

Santa Maria de Covet
Capitell de la galeria interior
Santa Maria de Covet
Capitell de la galeria interior
Santa Maria de Covet
Capitell de la galeria interior

Santa Maria de Covet
Santa Maria de Covet
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1920
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany
Santa Maria de Covet
Crist de Conques, procedent de Santa Maria de Covet
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1920
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany

Bibliografia:
-
ADELL, Joan Albert, CASES, Maria-Lluïsa. Catalunya Romànica. Vol. XV. El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993
- CORREDERA GUTIÉRREZ, Eduardo. Santa Maria de Mur. Cronologia. Tremp: Garsineu Ed. 2003
 

Situació:

Al poble de Covet s'hi va per un trencall a la dreta de la carretera de Tremp a Artesa de Segre, passant per Comiols. Ara és l'església parroquial, coneguda per la bella portada romànica que encara conserva
 

Coordenades GPS : N 42.08762  E 1.070167

 


Canònica de Santa Maria de Covet

Baldiri B. - Juliol de 2011