|
Sant Esteve de
Servàs i Sant Esteve de Perabella són dos monestirs molt propers
situats vora Gerri de la Sal, o bé un únic monestir que és
conegut amb les dues denominacions. El lloc s’esmenta per primer
cop l’any 833 en una donació efectuada pel prevere Solmó a una
comunitat formada per cinc clergues i onze monjos reunida a
Servàs i posada sota l’advocació de Sant Esteve. S’ha volgut
interpretar aquest document com la fundació del monestir. El 845
o 846 es va fer una altra donació al prevere Solmó del monestir
de Sant Esteve de Perabella. La poca concreció de la
documentació i la manca d’altres notícies fa pensar a alguns que
es tracta de dos monestirs diferenciats, que en algun moment es
van fusionar o bé que sigui el mateix situat en els dos llocs.
El 849 Sant Esteve de Perabella fou donat al
monestir de Gerri. L’any 966, un
document del papa Joan XIII esmenta Sant Esteve de Servàs i Sant
Esteve de Perabella com possessions de Gerri, sense cap
referència al seu caràcter monàstic. |
|
