Monestirs de
Catalunya
Benedictins Monestir de Santa Maria de Gerri
< anterior Inici Catalunya Pallars Sobirà Baix Pallars següent >
castellano
cercador contacte facebook

Pallars Sobirà

 

< monestirs imprescindibles... >

El monestir de Gerri te un origen força antic, en època visigòtica hi havia una església dedicada a sant Vicenç que els sarraïns haurien destruït. Més endavant s'hi va establir un monestir, del que es coneix la carta de fundació, datada el 807, on el prevere Espanell hi reuní una comunitat, el fundador va fer aportació de l’església i d’altres propietats, així com d’objectes litúrgics. Des del 839 la casa de Gerri va adoptar la Regla de Sant Benet.

Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
Monestir de Gerri
Imatge publicada per Gaietà Barraquer a
Las Casas de Religiosos en Cataluña...

Santa Maria de Gerri
L'església monàstica
Santa Maria de Gerri
Façana sud de l'església

La casa comtal de Pallars va esdevenir la principal protectora del monestir al que va fer beneficiari de donacions, però també va haver de patir les intervencions dels comtes sobre els afers i propietats monàstiques. De fet el centre monàstic gaudia d’immunitat des del 849, però això no el deslliurava de les intervencions comtals. El 966 va aconseguir del papa Joan XIII la subjecció directa a la Santa Seu, que teòricament el deslliurava de les intromissions episcopals.

Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
Atri de l'església

Malgrat això, la casa comtal va aconseguir el 1096 deixar el monestir de Gerri sota la direcció de la gran abadia de Sant Victor de Marsella, aquesta dependència de l’abadia de la Provença es va exercir en major o menor grau, segons la situació de cada moment.

Santa Maria de Gerri
Porta d'entrada
Santa Maria de Gerri
Atri

La situació econòmica era molt bona, pel que es va poder aixecar una nova església, la qual es va consagrar el 1149 amb presència de les autoritats eclesiàstiques i del comte Artau III. El 1190 Alfons el Cast el va posar sota la seva protecció. Aquesta prosperitat es va allargar en el temps fins que es va veure interrompuda en el darrer quart del segle XIII a causa de la inestabilitat política del comtat i el territori i monestir foren envaïts en diverses ocasions.

Santa Maria de Gerri
Capitell de l'atri
Santa Maria de Gerri
Capitell de l'atri

El segle XIV no va millorar les coses i fou víctima tant de la cobdícia dels senyors com de la pesta negra que va comportar la mort de l’abat i la dispersió de la comunitat. El nou abat es va oposar frontalment als comtes de Pallars i les diferències foren molt importants, sobretot pel que fa a termes jurisdiccionals; fins i tot l’abat de Gerri va arribar a excomunicar el comte Hug Roger. La situació no va millorar en els anys següents. El 1592 fou incorporat a la Congregació Claustral Tarraconense.

Santa Maria de Gerri
Capitell de l'atri
Santa Maria de Gerri
Capitell de l'atri

Ja més endavant, el monestir es va veure afectat per la Guerra de Successió, que el va posar prop de la ruïna material. Malgrat això i la reduïda comunitat que hi havia, el monestir va continuar mantenint els seus drets jurisdiccionals. No sembla que l’afectés particularment la Guerra del Francès, potser per la seva situació geogràfica. La desamortització i exclaustració de 1835 va significar el tancament definitiu del monestir, la pèrdua de les importants possessions que tenia al Pallars i la dispersió i pèrdua del valuós patrimoni mobiliari que encara conservava. L’església va patir més pèrdues a ran de la Guerra Civil de 1936, com ara la mateixa Mare de Déu de Gerri.

Santa Maria de Gerri
La nau central
Santa Maria de Gerri
Pintures murals de l'absis lateral (1747)

Santa Maria de Gerri
Capitell de l'església
Santa Maria de Gerri
Capitell de l'església
Santa Maria de Gerri
Capitell de l'església

Santa Maria de Gerri
Capitell de l'església
Santa Maria de Gerri
Absis lateral
Santa Maria de Gerri
Cadira del cor

Santa Maria de Gerri
Possible cenotafi del bisbe Ot d'Urgell
Santa Maria de Gerri
Interior de l'església amb el cenotafi
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1920
Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany
Santa Maria de Gerri
Capitell de la primitiva església

Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
Claustre
Santa Maria de Gerri
Claustre

Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri
Fotografia de la Família Cuyàs (s. d.)
Institut Cartogràfic de Catalunya
Santa Maria de Gerri
Les salines i el monestir de Gerri
Fotografia de la Família Cuyàs (s. d.)
Institut Cartogràfic de Catalunya

Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri amb les salines (octubre 1981)
Santa Maria de Gerri
El monestir de Gerri amb les salines (octubre 1981)
Santa Maria de Gerri
Santa Maria de Gerri (octubre 1981)

Bibliografia:
- VILLANUEVA, Jaime. Viage Literario a las Iglesias de España. Tomo XII. Viage a Urgel y a Gerona. Madrid: Real Academia de la Historia, 1850
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano. Las Casas de Religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Barcelona: Imp. J. Altés y Alabart, 1906
- LISA I CASABAYÓ, Eulàlia. Catalunya Romànica. Vol XV. El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993
- MOLINÉ I COLL, Enric. Els últims dos-cents anys del monestir de Gerri (1631-1835). Tremp: Garsineu Ed. 1998
 

Situació:

El monestir de Santa Maria de Gerri és a aquesta població, a l'altre marge del riu. Per acostar-s'hi cal passar pel pont de pedra que salva el Noguera


Santa Maria de Gerri

Baldiri B. - Juliol de 2012