|
Benedictins
|
|
El monestir de
Santa Maria de Gerri té el seu origen en una església
que, probablement fou fundada en temps dels visigots i
que més tard va ser derruïda pels sarraïns.
En aquesta església, posada en principi sota
l'advocació de sant Vicenç i amb posterioritat
(possiblement quan el monestir va adoptar la regla de
sant Benet) sota la de Santa Maria, el prevere Espanell
reuní cinc companys per tal d'iniciar una comunitat
monàstica. |
|
 
Porxo de
l'església |
|
El 1149 es
consagra una nova església, prova del seu bon
funcionament. El 1274 el comte de Foix ocupa militarment
Gerri i el seu monestir durant un any i mig. A finals del
segle XIII l'intervencionisme reial sobre el cenobi és
força important. Els segles XIV i XV són de decadència
per motius polítics, decadència que s'anà allargant
fins el segle XIX, amb l'exclaustració de 1835, i la
dispersió de la comunitat i dels seus tresors. |
|
 |
|
|
|
|
|
|
El monestir de
Gerri |
|
Segons la carta de
constitució del 807, es tracta d'una fundació de
caràcter particular. Sembla que de bon començament
s'adoptà la regla de sant Fruitós, tot i que a partir
del 839 el monestir va seguir la benedictina.
Durant el segle X la casa comtal pallaresa substituí la de Tolosa com
a senyors del Pallars i alhora com a benefactora del monestir. El 966
els monjos aconseguiren que el monestir se subjectés directament de la
Santa Seu independitzant-se, al menys teòricament, de la seu urgellesa.
El 1096 passa a dependre del de Sant Víctor de Marsella. |
|
L'església del
monestir |
|
 |
|
monestirs
que cal conèixer...