|
En la fundació hi va
participar l’abat del monestir de Sant Pere
de la mateixa localitat, Bernat de Folcrà, que va cedir els terrenys a
canvi de la obligatorietat dels carmelites d’assistir a determinats
oficis celebrats al monestir benedictí, a més de la percepció de rendes.
El convent va viure sempre a l’ombra de Sant Pere, tant per la
rellevància d’aquell, com per les condicions de cert sotmetiment
pactades en la fundació. |

El Carme abans de la restauració |

El Carme abans de la restauració |
|
En el segle XIV va
començar a patir una llarga època de decadència en part a causa d’una
epidèmia de pesta, que va afectar la població de Camprodon. La seva
comunitat era molt reduïda. Va patir els efectes de la Guerra dels
Segadors, quan la vila fou ocupada els anys 1655-56 i el seu prior
expulsat mentre el convent va patir destrosses. El 1790 va tornar a
quedar ocupat per les tropes franceses, i fou saquejat un altre cop. Fou
clausurat definitivament del 1835, quan només tenia una comunitat de 3 o
4 membres. |

Església del Carme |

El presbiteri |