Convent del Carme de Lleida

Carmelites Calçats de Lleida / Mare de Déu del Carme / Santa Maria Magdalena

(Lleida, Segrià)

El Carme de Lleida
El Carme de Lleida en la seva primera ubicació
Detall de la vista de Lleida
Segons un dibuix d'Anton Van der Wyngaerde (1563)

Tradicionalment, s'ha volgut situar la fundació del convent del Carme de Lleida en l'any 1272 basant-se en un document de Jaume I datat en aquell any, però que en realitat està adreçat al prior del convent de "fratum Beate Marie Matris Christi", un orde extingit a partir de 1274, del que no hi ha gaires notícies a Catalunya.

El Carme de Lleida
Ruïnes del Carme de Lleida
Detall d'una vista de Lleida amb el convent destruït, el 1644
Gravat de Sieur de Beaulieu, c1668
Institut d'Estudis Ilerdencs. Servei d'Arxiu i Llegats

No és fins al 1278 que hom troba la primera referència certa d’aquest establiment carmelità en un document que tracta de l’autorització concedida per Pere el Gran per cercar uns terrenys a la ciutat i aixecar el convent, que finalment es va establir extramurs, al començament del camí de Corbins, al lloc on després es va posar l’estació del ferrocarril. L’any 1300 es va fundar al mateix convent un centre d’ensenyament, el prestigiós Estudi General creat per Jaume II en el que hi participaven diversos estaments, tant eclesiàstics com civils. El 1461 es va ordenar la seva demolició per motius de defensa de la ciutat que en aquells anys va patir durament els efectes de la guerra Civil Catalana.

La seva reconstrucció no fou fàcil i després d'intentar assentar-se a l'interior de la ciutat sense poder aconseguir-ho, el 1491 es va decidir construir-lo en el mateix lloc, obra que era gairebé acabada el 1497. Els infortunis van tornar a Lleida i el van afectar una altra vegada, el 1640 les autoritats militars van ordenar la demolició dels convents establerts vora la ciutat i el 1642 es va fer efectiva aquella ordre enderrocant la casa del Carme per tal d'evitar que les tropes espanyoles s'hi fessin fortes i els facilités l'atac a la ciutat. Un cop passat aquell nou tràngol es va intentar la seva reconstrucció mentre la comunitat subsistia precàriament, no fou fins al 1661 que les autoritats van assignar als carmelites un nou solar, però els tràmits es van allargar i el 1679 encara no havien acabat. El 1690 es van poder traslladar al nou convent, però amb l'església encara en construcció.

El Carme de Lleida
El Carme de Lleida
El convent a l'època de la guerra del Francès (1810)
Gravat de Pedemonte, c1828
Institut d'Estudis Ilerdencs. Servei d'Arxiu i Llegats
El Carme de Lleida
L'església del Carme de Lleida

A començament del segle XVIII la guerra de Successió va tornar a afectar els carmelites i la casa va quedar novament en ruïnes. Després d'establir-se provisionalment en un altre lloc, van tornar a refer l'edifici que entre 1740 i 1750 van poder ocupar i inaugurar l'any 1776. Els inconvenients no van acabar i el 1810 van patir la guerra del Francès amb una ocupació per les tropes mentre els frares eren expulsats. Hi van retornar el 1819, però el 1835 foren expulsats definitivament amb motiu de l'exclaustració. El convent es va perdre, però encara es conserva l'església, tot i que reconstruïda. El 1812 s'havia perdut la propera parròquia de la Magdalena i quan a causa de la desamortització va quedar en desús l'església del convent del Carme, s'hi va traslladar la titularitat de la Magdalena, però mantenint la devoció i el culte a la Mare de Déu del Carme. A finals del segle XIX es va recuperar aquesta darrera advocació i el temple parroquial es va refer el 1959.

El Carme de Lleida
El Carme de Lleida
Detall de Vista oriental de la ciudad de Lérida
Juan Fernando Palomino, 1783
Institut d'Estudis Ilerdencs. Servei d'Arxiu i Llegats
El Carme de Lleida
L'església del Carme de Lleida
El Carme de Lleida
L'església del Carme de Lleida
El Carme de Lleida
L'església del Carme de Lleida

Bibliografia:
  • BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo I. Barcelona: F. J. Altés
  • BERLABÉ, Carme (2001). Notes sobre els convents de Lleida al segle XVII. La Lleida del segle XVII. Lleida: Pagès Editorsv
  • LEZANA, Juan Bautista de (1656). Annales sacri, prophetici, et Eliani Ordinis Beatiss. Virg. Mariae de Monte Carmeli. Vol. IV. Roma: Typ. Andreae Phaei
  • LLADONOSA, Josep (1972-74). Història de Lleida. Vol. I i II. Tàrrega: F C Calmet
  • PLEYÁN DE PORTA, José (1873). Apuntes de historia de Lérida. Lleida: Carruez
  • SAINZ DE BARANDA, Pedro (1850). España Sagrada. Tomo XLVII. De la santa Iglesia de Lérida en su estado moderno. Madrid: Real Academia de la Historia, 1850
  • VELASCO, Balbino (1990-92). Historia del Carmelo Español. Vol. I i II. Roma: Institutum Carmelitanum

Situació:
Vista aèria

El primer establiment dels carmelites a Lleida era fora muralla, prop del camí de Corbins, on ara hi ha l'estació
El segon establiment i lloc de l'actual església del Carme