Monestirs de
Catalunya

Carmelites descalços

Convent del Sant Josep de Lleida
< anterior Inici Catalunya Segrià Lleida següent >
castellano
cercador contacto facebook

Segrià

L’any 1589 el Consell de la ciutat va autoritzar l’establiment dels carmelitans descalços a Lleida d’acord amb la proposta efectuada anys abans per fra Joan de Jesús Roca, provincial d’aquest orde. El mateix any ja van adquirir la casa del Sant Drap al carrer Cavallers, on ara hi ha l’església de la confraria de la Mare de Déu dels Dolors, amb la finalitat d’establir-se provisionalment. La primera comunitat estava formada per frares procedents de les cases de Mataró i Tàrrega.

Sant Josep de Lleida
El convent de Sant Josep el 2001, abans de l'adaptació com a museu

Sant Josep de Lleida
Escut carmelità al convent (2001)
Sant Josep de Lleida
El convent abans de la remodelació (2001)

Aquell primer convent no reunia les condicions adequades per la seva activitat, era petit i patia greus deficiències, per aquest motiu van intentar ampliar-lo, però més endavant cercaren un altre indret on aixecar un nou edifici. El lloc el van trobar prop de l’església de Sant Llorenç i malgrat les dificultats econòmiques que patien, van adquirir els terrenys i començar la construcció del nou convent. El 1595 ja haurien aixecat les dependències indispensables i van poder efectuar el trasllat a la nova casa, tot i que les obres encara no havien acabat. L’any 1600 es va formalitzar la venda de l’antiga casa del carrer Cavallers, acte pel que havien obtingut anteriorment les llicències oportunes.

Lleida
Bataille de Lérida, 7 octobre 1642 (detall)
Segons un gravat d'Hippolyte Lecomte
Institut d'Estudis Ilerdencs. Servei d'Arxiu i Llegats

Sant Josep de Lleida
Situació del convent el 1810
Detall de Plan de Lerida : assiégé et pris d'assaut le 13 mai 1810
Institut d'Estudis Ilerdencs. Servei d'Arxiu i Llegats
Lleida
Detall de Siège de Lérida: 14 mai 1810
Institut d'Estudis Ilerdencs. Servei d'Arxiu i Llegats

La guerra dels Segadors va afectar de ple la construcció del convent i la mateixa comunitat, tot i que amb menys virulència que altres establiments monàstics situats fora dels murs de la ciutat, que ho van patir amb més intensitat. El 1641, al convent de Sant Josep només hi van quedar tres religiosos mentre que les seves dependències eren ocupades militarment. Tot i l’estat en que va quedar aquesta casa un cop van marxar els soldats, encara va poder donar refugi de manera provisional a les monges del convent de Santa Clara, que havia resultat afectat de ple pels episodis bèl·lics.

Sant Josep de Lleida
El convent de Sant Josep en una fotografia aèria de 1929
Josep Gaspar i Serra
Institut Cartogràfic de Catalunya
Sant Josep de Lleida
El convent a Plano de Lérida (1930)
Institut d'Estudis Ilerdencs. Servei d'Arxiu i Llegats

Un cop refets de la sotragada, el 1664 hom va impulsar la reconstrucció del convent i ampliació de l’església amb l’afegit de les capelles laterals, a ponent de la mateixa. Amb prou feines refet, el convent va resultar novament malmès, ara arran de la guerra de Successió, el lloc fou saquejat i els frares exclaustrats. Un cop passat aquest episodi, els carmelites van restaurar una altra vegada el seu convent, malgrat les penúries econòmiques que passaven.

Sant Josep de Lleida
El convent, seu del Museu de Lleida
Sant Josep de Lleida
Porta de l'església, refeta al segle XX

El segle XIX va comportar encara més infortunis: el 1810, amb la Guerra del Francès el lloc fou ocupat militarment, però el cop final el va rebre amb la desamortització de 1835, quan fou exclaustrat de manera definitiva i la propietat va passar a mans públiques. El convent fou més endavant seu de la Casa de la Misericòrdia. Ja al segle XX, va patir els efectes de la guerra civil, amb noves destruccions i la seva transformació en hospital militar, després d’aquest parèntesi el lloc fou de nou restaurat i va continuar amb la seva activitat assistencial, fins que el 2003 van començar les obres d’enderroc de bona part de la casa per aixecar el nou Museu de Lleida, inaugurat el 2007.

Sant Josep de Lleida
El convent, seu del Museu de Lleida
Sant Josep de Lleida
L'església conventual, ara ocupada pel Museu de Lleida

Sant Josep de Lleida
Cúpula de l'església (segles XVII-XX)
Sant Josep de Lleida
Capella lateral (segle XVII)
Sant Josep de Lleida
Capella lateral (segle XVII)

Bibliografia:
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano. Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés, 1906
- COMPANY, Ximo; PUIG, Isidre. Els carmelites descalços a Lleida. El convent de Sant Josep. Lleida: Museu de Lleida, 2009
Enllaç:
Museu de Lleida Diocesà i Comarcal

Situació:

- El primer establiment era al carrer Cavallers
- El segon establiment al lloc on ara es troba el Museu de Lleida

Baldiri B. - Març de 2012