A la part inferior dreta, la porta sud
Al fons, l'espai presbiteral
El Bovalar és un jaciment arqueològic situat en un lloc elevat a tocar del Segre, fou descobert el 1943 i es va anar excavant en diverses intervencions efectuades durant la segona meitat del segle XX. Bàsicament, es tracta d'un conjunt de construccions al voltant d'una gran església de planta rectangular i d'estructura basilical la capçalera de la qual està formada per un santuari central i dues estances laterals amb funcions funeràries.
Portal nord
Al costat oposat hi ha un espai on hi havia un baptisteri del qual es van trobar restes importants amb una piscina d'immersió i un baldaquí que formen un conjunt de base quadrada, ara conservat al Museu de Lleida. Dins de l'església i en el seu entorn s'ha localitzat una rellevant necròpolis que comprèn una àmplia mostra de sepulcres de pedra monolítics. Les construccions que es troben envoltant la basílica han fet pensar en un poblat de reduïdes dimensions si es compara amb les mides considerables de l'església, fet que ajuda a veure la possibilitat que es tracti d'una comunitat de monjos.
La troballa d’uns instruments metàl·lics utilitzats per tractar la pell i la fabricació de pergamí dona més versemblança a la hipòtesi d’un monestir amb una comunitat dedicada a la fabricació d’aquell material, molt utilitzat per les institucions eclesiàstiques. Pel que fa a la cronologia, el jaciment s’ha situat entre els segles V i començament del VIII, quan el lloc va patir un incendi i fou abandonat de manera definitiva, que hom ha volgut relacionar amb l’ocupació islàmica de la zona. El baldaquí del baptisteri caldria situar-lo durant el segle VI.
Al costat nord, la basílica amb el lloc del baptisteri
Les altres construccions es troben al sud, amb dos espais oberts
Sepulcre
Ara al Museu de Lleida
Imatge de Baptisteri paleocristià de Bovalar, de Seròs
Estructures habitacionals al sud de la basílica
Detall d'una il·lustració de l'Encyclopédie (Diderot, d'Alembert, 1751-1772)
Amb el detall d'un pelador, estri similar als que es van trobar al Bovalar
Il·lustració de l'Art de faire le parchemin (1761)
Bibliothèque nationale de France
Procedent del Bovalar
Imatge de Visit Museum, Generalitat de Catalunya
- PALOL, Pere de (1989). El Bovalar (Seròs; Segrià) Conjunt d'època paleocristiana i visigòtica. Diputació de Lleida
- JORBA, Àngels; i altres (2011). Baptisteri paleocristià de Bovalar, de Seròs. A CRBMC. 30 anys, 30 obres. Generalitat de Catalunya
- LA LANDE, Jérôme de (1761). Art de faire le parchemin. París: Saillant et Nyon
- MOLIST, Núria; RIPOLL, Gisela (2012). Arqueologia funerària al nord-est peninsular (segles VI-XII). Monografies d’Olèrdola 3.1. Barcelona: Museu d'Arqueologia de Catalunya
- PALOL, Pere de (1986). Las excavaciones del conjunto de "El Bovalar", Serós (Segrià, Lérida) y el reino de Ákhila. Antigüedad y Cristianismo. Múrcia
- PITA MERCÉ, Rodrigo (1973). Lérida paleocristiana. Lleida: Dilagro
- SALES, Jordina (2013). Fabricando pergamino durante la Antigüedad Tardía. Unas notas arqueológicas para los monasterios de Hispania. Augustinianum, vol. 53
- SALES, Jordina (2014). El Bovalar (Serós, Lleida). ¿Un monasterio productor de pergamino en la Hispania visigoda?. Rivista di Archeologia Cristiana
- SALES, Jordina (2023). Espais i estructures en els establiments monàstics de l’antiguitat tardana i la primerenca edat mitjana. Els monestirs en època medieval i moderna. Novetats des de l’arqueologia. Universitat de Girona
El Bovalar és al terme de Seròs, a sud-oest de Lleida. S'hi va des de la carretera de Fraga a Maials. Les restes estan molt a prop del Segre