El primer esment de la capella de Santa Anna de Blanes es troba primera vegada el 1514, aquest lloc fou ofert el 1583 per part de la població de Blanes als caputxins, amb la intenció que hi fundessin un convent. Els frares van situar-se a la capella i el seu ermitori, fins que el 1626 es va reformar i el 1627 es va posar la primera pedra de la nova església i del claustre, perdent-se llavors l’antiga capella. La devoció a Santa Anna en va fer un santuari que gaudia de molta devoció per part del habitants de la comarca. El 1761 es va celebrar en aquest lloc un capítol provincial.

Malgrat l’oposició dels caputxins, el 1782 es va instal·lar un canó al convent, cosa que va incomodar la comunitat. Amb el segle XIX van arribar més adversitats: entre els anys 1821 i 1823 els frares es van veure obligats a abandonar el convent, època en que fou assaltat i saquejat. Perdurà fins la desamortització de 1835 i el 1845 es va posar a la venda, passant a mans particulars. Joaquim Ruyra immortalitzà la vida d'aquest convent en la narració "Les coses benignes", el protagonista, fra Sadurní, fou immortalitzat per l'escultura de Joan Rebull situada al passeig marítim.

Santa Anna de Blanes