 |
Monestirs de Catalunya |
 |
Caputxins | Convent dels Caputxins de Tarragona |
|
|
|
|
|||||||||
|
Arran de quedar sense sostre, la comunitat es va aixoplugar de manera provisional a l’Hospici de Nens Orfes i després en una casa particular. Després de molts entrebancs els caputxins van aconseguir edificar un convent provisional al nou emplaçament i el 1662 s’hi van poder traslladar. Va continuar el procés constructiu del nou convent, i la nova església, que fou dedicada a sant Fructuós i santa Tecla, es va inaugurar l'any 1670. |
|
|
|
A causa de l’ampliació del port, que havia d’arribar just fins el mur de tanca del convent caputxí, es van causar moltes molèsties als frares, a més del perill que representava l’extracció de pedra, fins i tot al mateix hort del convent. Finalment hom va ordenar l’enderroc de l’edifici (1800). El 1801 es van instal·lar de manera provisional en uns antics magatzems alhora que s’interessaven en aixecar una nova construcció en uns terrenys propietat del senyor de Castellarnau. Després de superar més entrebancs, l’any 1802 es va posar la primera pedra del nou convent, dirigit per fra Jeroni de Vilabertran, i el 1805 ja s’hi van poder traslladar els frares. |
|
|
|
Durant la Guerra de la Independència, el convent fou utilitzat com a hospital militar, fins el 1809; en el mateix context el lloc fou atacat el 1811 i va resultar amb danys. En canvi, i a diferència amb altres convents, els va afectar poc el Trienni Liberal, només va viure un episodi curt d’exclaustració (el 1823). El 1835 els caputxins van veure’s obligats a abandonar el lloc a causa de la desamortització i l’església va quedar com a parroquial sota l’advocació de Sant Joan. |
La restauració de la vida caputxina a Tarragona es va produir el 1907, els foren cedits uns terrenys a la Rambla Nova mentre s’allotjaven de manera provisional en diversos indrets de la ciutat. El 1929 va començar la construcció del nou convent a la Rambla, que es va poder inaugurar parcialment el 1931, era dedicat a Sant Antoni de Pàdua. La guerra civil va estroncar la seva activitat, el lloc fou confiscat i la comunitat es va dispersar alhora que va comportar la mort d’alguns frares. El 1939 hi van retornar, es va edificar un nou convent sobre la inacabada construcció anterior on van mantenir una comunitat fins l’any 2007. |
|
|
|
|
|
|
|
|||
|
Bibliografia: - CARDONA, Pere. El convent de frares menors caputxins a la ciutat de Tarragona (1589-1989). Aproximació històrica. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1994 |
|||
|
|
|||
|
Situació:
Els caputxins han tingut diferents
localitzacions del convent de Tarragona: |
|
||
| Baldiri B. - Desembre de 2011 |
