Monestirs de Catalunya - Canònica de la catedral de Tarragona

Monestirs de
Catalunya

Canònica de la catedral de Santa Tecla de Tarragona
Canonges

< anterior

Inici

Catalunya

Tarragonès

Tarragona

següent >

castellano

Tarragonès

Renau

Comanda de Renau

Tarragona

Monestir de Santa Magdalena de Bell-lloc

Canònica de la catedral de Santa Tecla

Convent de la Santíssima Trinitat

Convent de Sant Francesc

Convent de Santa Clara

Convent de la Mercè

Convent de Sant Domènec

Convent dels Sants Reis / Sant Agustí

Convent de Sant Fructuós

Convent de Sant Llorenç

Convent de Sant Josep i Santa Anna

monestirs imprescindibles...

L’arquebisbat de Tarragona té un origen molt antic, hi ha notícies del segle III amb l’arquebisbe Fructuós. Després de la invasió musulmana, el 1118 Tarragona fou lliurada pel comte Ramon Berenguer III al bisbe Oleguer de Barcelona. L’arquebisbat fou ocupat després per l’abat de Cuixà i a partir del 1139 per un arquebisbe ja amb seu a la ciutat, Gregori (1139-1146).

Façana de la catedral

Portal central, obra de Jaume Cascalls i del mestre Bartomeu

Timpà del portal central

Una comunitat de canonges ja es trobava a la catedral seguint la regla aquisgranenca, al menys des del segle XI, però potser la seva presència no fou contínua. El 1154, sota l'arquebisbe Bernat Tort, es va reformar la comunitat i hom va adoptar la regla de sant Agustí.	Apòstols de la portada	Catedral de Tarragona
Apòstols de la portada	Apòstols de la portada	Catedral de Tarragona

El 1170 Alfons I va portar a terme la donació del castell d'Escornalbou a Joan de Santboi, canonge de Tarragona, triat per l’arquebisbe Hug de Cervelló. Hom va establir relació entre la mitra i la canònica del Baix Camp. El 1171 la catedral, dedicada a Santa Tecla, era en construcció així com les dependències canonicals, com ara el refetor (ara capella del Santíssim Sagrament). La comunitat canonical fou secularitzada el 1530, abandonant llavors la vida comunitària.	Mare de Déu del mainell	Àngel de la portada

Es conserva l’església catedralícia ara dedicada Santa Maria, un edifici de tres naus, amb transsepte, bastida a partir del segle XII i amb una important decoració escultòrica. Encara conserva un ampli i valuós mobiliari. Es conserva també un grandiós claustre d’època romànica amb una extensa col·lecció de capitells.	Portal lateral de la façana D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany, 1912 Biblioteca de Catalunya. Fons Josep Salvany	Timpà amb la Mare de Déu les escenes de l'Epifania, l'Anunciació i Anunci als pastors (1275?)

Sarcòfag paleocristià encastat a la façana	Capitells del portal amb escenes de la vida de sant Bartomeu	Capitells del portal amb escenes de la vida de sant Bartomeu

Claustre de la catedral de Tarragona	Arc del claustre	Galeria del claustre

Aparició a Abraham, a Mambré	Figura monstruosa i escena de lluita	Episodi de la Història de Josep

Claustre	La capçalera des del claustre	Galeria del claustre amb el portal de l'Epifania, que porta a l'església (segle XIII)

Capella de la Mare de Déu de les Neus	Portada de la sala capitular (segles XII-XIII)	Sagristia

Nau central	Retaule major, obra de Pere Joan (1426)	Catedral de Tarragona

Marededéu del retaule major	Frontal de Santa Tecla, a l'altar major	El cimbori

Sepulcre de l'arquebisbe Joan d'Aragó (1334 ?)	Sepulcre de l'arquebisbe Joan d'Aragó (1334 ?)	Nau lateral

Catedral de Tarragona	Catedral de Tarragona	Catedral de Tarragona

Absis de Sant Oleguer	Catedral de Tarragona	Retaule de la Immaculada

El Sant Enterrament	El Sant Enterrament (segle XV)	Sant Jordi, obra de Pere Joan

Capella del Santíssim, antic refetor de la canònica	Creuer	Catedral de Tarragona

Capella dels Sastres (Reinard Fonoll, segle XIV)	Capella dels Sastres (segle XIV)	Retaule de la Mare de Déu, del Mestre Aloi, a la capella dels Sastres (1368?)

Bibliografia:
- VICENS, Francesc. Catedral de Tarragona. Barcelona: Ed. Polígrafa, 1970
- GORT I JUANPERE, Ezequiel; PLADEVALL I FONT, Antoni; i altres. Catalunya Romànica. Vol. XXI. El Tarragonès, el Baix Camp... Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995
- BRACONS CLAPÉS, Josep. La façana de la catedral de Tarragona. A L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2002
- LIAÑO MARTÍNEZ, EMMA. La catedral de Tarragona. A L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2002
- LOZANO LÓPEZ, Esther; SERRANO COLL, Marta. Els capitells historiats del claustre de la catedral de Tarragona. Tarragona: Arola Editors, 2010

Situació:

La catedral de Tarragona és al nucli vell de la ciutat

Catedral de Tarragona

Baldiri B. - Maig de 2011