Monestir de Santa Clara de Tarragona

Tot i que es desconeix la data del trasllat al nou emplaçament, sembla que el 1287 l'edifici era ja en construcció, prop de l'antic circ romà, en el seu extrem oriental. En aquesta època les clarisses de Tarragona van participar en la fundació de dues cases de l’orde: el monestir de la Puríssima Concepció, a València (1249) i el de Santa Clara de Ciutat de Mallorca, el 1256. En aquest nou emplaçament la casa monàstica va patir físicament els efectes de la guerra Civil Catalana, el 1462, el que va obligar el seu abandonament temporal i a la reconstrucció del monestir, tot i que no exactament en el mateix lloc.

Malgrat els entrebancs i exclaustracions temporals, va mantenir la seva activitat durant el segle XIX, fins que el 1936 quan fou incendiat i la comunitat es va dispersar. Un cop acabada la guerra les clarisses van vendre el solar i edificaren un nou edifici que van ocupar fins que el 1983 la comunitat es va unir amb la de la Divina Providència de Reus, que s’havia fundat el 1866.