Monestirs de
Catalunya

Dominics

Convent de Sant Domènec de Tarragona
< anterior Inici Catalunya Tarragonès Tarragona següent >
castellano
cercador contacte facebook

Tarragonès

La fundació del convent dels dominics de Tarragona cal situar-la el 1248 o poc després, extramurs, en un lloc proper al portal del Roser. Aviat va gaudir de cert renom, el que va tenir conseqüències en les donacions al seu favor i en definitiva en la seva prosperitat. Arran de la guerra Civil Catalana, que va sacsejar la ciutat, el 1462 el convent va patir greus desperfectes i la comunitat es va haver de refugiar en una casa a l’interior del recinte emmurallat, utilitzant la volta del Pallol, una construcció que forma part de les estructures del fòrum romà, com església conventual. Un cop passats els efectes de la guerra, els dominics van tornar al seu convent originari, però mantenint la residència intramurs. La volta del Pallol va passar a mans municipals que la va utilitzar per activitats reguladores i de distribució del blat i la farina, d’aquí el seu nom.

Sant Domènec de Tarragona
El convent transformat en Ajuntament


Sant Domènec de Tarragona
El primer convent de Sant Domènec de Tarragona
Detall de Vista de Tarragona (Anthonis van den Wyngaerde, 1563)
Imatge de Wikimedia Commons

Sant Domènec de Tarragona
El primer convent enderrocat
Detall de Plan de Tarragone
Calbet (1643)
Bibliothèque nationale de France


Un nou episodi bèl·lic, ara arran de la guerra dels Segadors, va destruir definitivament el convent dominic i la comunitat es va tornar a aplegar a la casa que tenien a la ciutat (el castell de Terraça), recuperant el Pallol com església. Aquesta situació es va mantenir fins que el 1693 va començar la construcció d’un nou establiment que s’aixecava a la plaça de la Font, en el lloc on hi hagué anteriorment el primer convent de Sant Francesc. El Pallol fou ocupat poc després per un beateri. El nou convent de la plaça de la Font va patir els efectes de l’explosió d’un polvorí proper el 1700 i va quedar malmès; poc després, durant la guerra de Successió es va utilitzar com a caserna. Ja al segle XX, va patir també els efectes de la guerra del Francès el que va obligar la seva reconstrucció posterior. Va passar també per un tancament temporal durant el Trienni Liberal. Després de la desamortització i la marxa definitiva de la comunitat dominica el convent va passar a mans municipals (1838) i es va destinar seu de l'Ajuntament i de la Diputació.

 

Sant Domènec de Tarragona
El convent de la plaça de la Font
Detall de Plan du siège de Tarragone fait par l'armée française... (1811)
Bibliothèque nationale de France

Sant Domènec de Tarragona
Planta del darrer convent
Publicada per Gaietà Barraquer a Las casas de religiosos...


Sant Domènec de Tarragona
Claustre del convent (1895)
Fotografia de Gaietà Barraquer publicada a Las casas de religiosos...

Sant Domènec de Tarragona
La casa del Pallol en una postal antiga
Col·lecció particular

Sant Domènec de Tarragona
La volta del Pallol


Bibliografia:
- BARRAQUER, Cayetano. Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Francisco J. Altés. Barcelona, 1906
- BARRAQUER, Cayetano. Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Francisco J. Altés. Barcelona, 1915
- RAMOS, Maria Lluïsa. Catalunya romànica. Vol. XXI. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995
 

Situació:

Primer va ocupar un convent extramurs (desaparegut) i després la volta del Pallol i l'actual Ajuntament

 

Baldiri B. - Novembre de 2012