Convent del Carme de Tàrrega

El segle XIX va portar un sèrie d’adversitats, la vila de Tàrrega va patir els efectes de la guerra del Francès, el 1810 hi va entrar l’exèrcit amb el resultat d’una important pèrdua de vides de vilatans, els enfrontaments es van perllongar en el temps arribant l’exèrcit francès a fortificar-se en el convent del Carme que hauria quedat sense comunitat. En un altre context, el 1821 i durant el Trienni Liberal la casa fou suprimida temporalment i la seva comunitat traslladada a Manresa. El 1835 la desamortització el va fer clausurar novament, els set membres de la comunitat van fugir i el convent fou barrat. El 1840 i 1843 el lloc fou posat a subhasta i va passar a mans de particulars però es va conservar relativament bé i a mitjan de segle l’església fou recuperada per les autoritats eclesiàstiques i de nou es va obrir al culte. L’any 1910 el bisbe de Solsona va cedir l’església als caputxins que van mantenir a prop seu un convent entre el 1912 i 1926, en aquesta darrera data els caputxins es van traslladar a les Borges Blanques i el lloc va tornar als carmelites que hi van establir un noviciat. Les adversitats no van acabar i el 1936 foren assassinats al Clot dels Aubins, a Cervera, dotze membres de la comunitat carmelitana de Tàrrega. El 1939 el Carme va recuperar l’església i l’antic noviciat, llocs que havien patit destrosses importants, el 1954 es va recuperar l’antic convent que des de la desamortització havia tingut diverses utilitats i va començar la reconstrucció del nou refent el claustre que no s’havia perdut. L’església ha sofert modificacions importants en el seu interior ja que ha estat dividida en dues, una superior i una altra inferior a manera de cripta. Els carmelites encara mantenen el lloc però sense comunitat, el convent és ara una llar d’avis.