Celda de Sant Genís y Santa Eulàlia de Tapioles

Sancte Eulalie et Sancti Genesii de Tapiolas

(Vallgorguina, Vallès Oriental)

Sant Genís i Santa Eulàlia de Tapioles
Santa Eulàlia de Tapioles

La celda de Sant Genís i Santa Eulàlia de Tapioles está documentada desde el 878, en aquella fecha Luis el Tartamudo confirmaba a la sede de Barcelona su propiedad. En 986 se encuentra que el mismo lugar es ya una posesión del monasterio de Sant Cugat, en otro documento de 1120 se hace referencia a las iglesias de Sant Genís y Santa Eulàlia de Tapioles, pero sin mencionar ninguna comunidad, se cree que a medios del siglo XI dejó de tenerla.

Sant Genís i Santa Eulàlia de Tapioles
Santa Eulàlia de Tapioles

Este centro monástico consta de dos iglesias relativamente cercanas. La de Sant Genís se ha excavado en los últimos años descubriendo restos anteriores, de época romana. Después de un período de abandono del espacio y de una ocupación transitoria, hacia mediados del siglo IX se levantó la iglesia, relacionada con la documentación de la época y hacia el siglo XII se debió abandonar. La iglesia de Santa Eulàlia presenta restos importantes de una iglesia del siglo XII, pero el lugar también quedó deshabitado más adelante. Este edificio se recuperó en época moderna y se realizaron obras de construcción de envergadura.

Sant Genís i Santa Eulàlia de Tapioles
Santa Eulàlia de Tapioles
Sant Genís i Santa Eulàlia de Tapioles
Luis el Tartamudo
Ilustración de Grandes Chroniques de France (1375-1380)
Bibliothèque nationale de France
Sant Genís i Santa Eulàlia de Tapioles
Santa Eulàlia de Tapioles

La iglesia de Sant Genís de Tapioles
Sant Genís i Santa Eulàlia de Tapioles
Sant Genís de Tapioles
Sant Genís i Santa Eulàlia de Tapioles
Sant Genís de Tapioles

Bibliografía:
  • ANGULO, Vurtuts; PLADEVALL, Antoni (1991). Santa Eulàlia de Tapioles. Catalunya romànica. Vol. XVIII. El Vallès Occidental, el Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
  • GAVÍN, Josep M. (1990). Inventari d'esglésies. Vol. 23. Vallès Oriental. Barcelona: Arxiu Gavín
  • RODRIGO, Esther (2003). Memòria de l'excavació arqueològica al jaciment de Sant Genís de Tapioles. Generalitat de Catalunya
  • SALVADÓ, Ivan; VILA, Lluís (2010). El jaciment de Sant Genís de Tapioles (Vallgorguina). L’ocupació altmedieval (segles VII-IX). Actes del IV Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Tarragona: Acram
  • SALVADÓ, lvan (2004). Intervenció arqueològica i consolidació d’estructures al jaciment de Sant Genís de Tapioles. Sant Estebe de Palautordera: Estrats SL
  • SALVADÓ, lvan; VILA, Lluís (2003). Sant Genís de Tapioles: del món romà al món medieval. Lauro: revista del Museu de Granollers, núm. 25

Situación:
Vista aèria

Desde la carretera de Sant Celoni a Vallgorguina, tomar el desvío del dolmen de la Pedra Gentil. Las ruinas de la iglesia estan cerca.
Los restos de Sant Genís están a unos 500m al sur