L’origen del convent de San Blas de Lerma cal cercar-lo
més lluny, a Cifuentes (Guadalajara). En aquell lloc
existia una capella dedicada sant Blai, un personatge
que tradicionalment es considerava que havia patit
martiri en aquell indret en temps de Neró. El cert és
que en aquella capella on es veneraven les seves
relíquies, l’infant Don Juan Manuel de Castella
(1282-1348) hi va fundar el 1347 un convent de monges
dominiques, dedicat al sant. |

San Blas de Lerma |

Dominiques
|
|
|

San Blas de Lerma |

San Blas de Lerma |
|
Aquell monestir era en plena decadència el 1611,
quan el I duc de Lerma, Francisco de Sandoval,
va decidir el seu trasllat a la ciutat que
estava engrandint. La comunitat va anar a Lerma
portant també les relíquies del sant titular. La
construcció del convent es va desenvolupar entre
els anys 1613 i 1617, quan es va poder
inaugurar. Va ser el convent més important de la
ciutat i estava unit físicament amb el Palau
Ducal. En el segle XIX va quedar abandonat a
causa de l’ocupació francesa (1808) però les
monges hi van poder retornar. Actualment la
comunitat de dominiques encara l’ocupa. |

L'església del
convent |
|
Bibliografia:
- René Jesús Payo Hernanz. Lerma. Editur. Burgos, 2004
- Antonio Herrera Casado. Monasterios y conventos de
Castilla-La Mancha. Aache. Guadalajara, 2005 |
|
|
Situació:
San Blas de Lerma és al costat del Palau Ducal, al centre d'aquesta ciutat, al sud de Burgos |
 |
|
|
|