L’origen del convent de San Blas de Lerma cal cercar-lo més lluny, a Cifuentes (Guadalajara). En aquell lloc existia una capella dedicada sant Blai, un personatge que tradicionalment es considerava que havia patit martiri en aquell indret en temps de Neró. El cert és que en aquella capella on es veneraven les seves relíquies, l’infant Don Juan Manuel de Castella (1282-1348) hi va fundar el 1347 un convent de monges dominiques, dedicat al sant.

Aquell monestir era en plena decadència el 1611, quan el I duc de Lerma, Francisco de Sandoval, va decidir el seu trasllat a la ciutat que estava engrandint. La comunitat va anar a Lerma portant també les relíquies del sant titular. La construcció del convent es va desenvolupar entre els anys 1613 i 1617, quan es va poder inaugurar. Va ser el convent més important de la ciutat i estava unit físicament amb el Palau Ducal. En el segle XIX va quedar abandonat a causa de l’ocupació francesa (1808) però les monges hi van poder retornar. Actualment la comunitat de dominiques encara l’ocupa.

Bibliografia:
- René Jesús Payo Hernanz. Lerma. Editur. Burgos, 2004
- Antonio Herrera Casado. Monasterios y conventos de Castilla-La Mancha. Aache. Guadalajara, 2005