Monestirs
Monestirs de
Castella i Lleó
Monestir de Santa María de El Parral
< anterior Inici Espanya Castella i Lleó Segòvia següent >
castellano
cercador contacte facebook

Segòvia

El monestir jerònim de El Parral fou fundat el 1447 pel príncep Enric de Castella (després rei Enric IV) i Juan Pacheco, marqués de Villena i cambrer major, personatge poderós i influent a la cort. La participació de cada un d’ells en la fundació ha estat motiu de polèmica, uns defensen que fou a iniciativa de Juan Pacheco i altres que fou el príncep Enric qui li va encarregar aquesta tasca per deixar la seva participació en un segon pla ja que encara no era rei. Sembla que fou Pacheco qui va protagonitzar la fundació, es va encarregar de l’adquisició del terreny necessari i portar endavant la construcció, sempre amb el suport del príncep. Hom creu que Enric IV volia ser enterrat en aquest lloc però finalment ho va fer a Guadalupe mentre que Juan Pacheco i la seva esposa foren enterrats al presbiteri de El Parral. El monestir es va aixecar prop de la ciutat de Segòvia, a l’altre costat de l’Eresma, en un lloc ocupat des d’antic per l’ermita de Nuestra Señora de El Parral que era propietat del capítol de la Catedral de Segòvia. La nova comunitat jerònima va venir del monestir de Guadalupe.

El Parral
Monestir de El Parral

Jerònims


 

El Parral
Monestir de El Parral
Façana inacabada de l'església
El Parral
Monestir de El Parral
Portal de l'església

Els primers temps del monestir foren difícils, la construcció no avançava i els jerònims malvivien en allotjaments provisionals. Els fundadors es van desentendre de la seva tasca fins que Enric fou proclamat rei el 1454, això donaria l’impuls definitiu a la construcció del gran monestir. Durant el mateix segle XV i el següent es va portar a terme el gruix de les construccions del monestir i la seva decoració, especialment el retaule major i els sepulcres dels fundadors que ocupen la capella major, la construcció dels quals va començar el 1528. El 1659 va patir un greu incendi que va obligar a la reconstrucció d’algunes dependències. El 1808 la ciutat fou ocupada per les tropes franceses i el monestir va resultar directament afectat resultant saquejat, els jerònims no hi van poder tornar fins el 1813. La situació de precarietat va seguir de manera intermitent durant anys fins que va culminar el 1835 amb la desamortització, el que significar l’abandonament del monestir, la pèrdua de part del mobiliari i el progressiu deteriorament de les construccions.

Enric IV de Castella
Enric IV de Castella
Il·lustració de la Genealogía de los reyes de España (Alonso de Cartagena, s. XVI)
Biblioteca Nacional de España

Després d’una ocupació temporal per una comunitat femenina, va començar la protecció oficial del conjunt arquitectònic el que no va evitar el seu deteriorament per manca de l’adequada atenció tot i els insuficients treballs de restauració. El 1925 va començar la recuperació de l’orde de Sant Jeroni i es va anar formant la nova comunitat que ocuparia novament el monestir i que encara es manté en l’actualitat. Malgrat que la desamortització va tenir efectes sobre els béns mobles del monestir, el lloc encara conserva un important conjunt d’obres de tota mena. D’aquí procedeix «La Fuente de la Gracia» atribuïda a Jan van Eyck, ara al Prado. Els jerònims del Parral tenien una granja a la falda de la serra de Guadarrama que al segle XVIII fou convertida en el palau conegut com La Granja de San Ildefonso.

El Parral
Monestir de El Parral
Interior de l'església
El Parral
Monestir de El Parral
El retaule major entre els sepulcres dels fundadors

El Parral
Monestir de El Parral
La nau amb el cor
El Parral
Monestir de El Parral
El sepulcre de Juan Pacheco, el fundador (s. XVI)
El Parral
Monestir de El Parral
El sepulcre de Juan Pacheco

El Parral
Monestir de El Parral
El sepulcre de María de Portocarrero (s. XVI)
El Parral
Monestir de El Parral
El sepulcre de María de Portocarrero
El Parral
Monestir de El Parral
El retaule major (s. XVI)

El Parral
Monestir de El Parral
El retaule major (s. XVI)
El Parral
Monestir de El Parral
Portal de la sagristia
Fotografia de Borjaanimal, a Wikimedia
El Parral
Monestir de El Parral
Sepulcres i capella lateral de l'església

El Parral
Monestir de El Parral
Porteria. Pòrtic
El Parral
Monestir de El Parral
Claustre de la Porteria
El Parral
Monestir de El Parral
Claustre de la Porteria
Fotografia de Jose Luis Filpo Cabana, a Wikimedia

El Parral
Monestir de El Parral
Claustre Principal
Fotografia de Zarateman, a Wikimedia
El Parral
Monestir de El Parral
Escuts dels fundadors, a la façana
El Parral
La Font de la Gràcia (1430)
Atribuït a Jan van Eyck
Ara al Museu del Prado

El Parral
Sepulcro en el monasterio del Parral de Segovia
Litografia publicada a España artística y monumental vistas y descripción
de los sitios y monumentos más notables de España
Genaro Pérez de Villaamil (1865)
El Parral
Monestir de El Parral (c. 1923)
Fotografia del Catálogo monumental de la Provincia de Segovia
El Parral
Monestir de El Parral (c. 1923)
Fotografia del Catálogo monumental de la Provincia de Segovia

  El Parral
Monestir de El Parral
Postal antiga. Col·lecció particular
 

Bibliografia:
- BERRIOCHOA SÁNCHEZ-MORENO, Valentín i altres (2013). Plan director. Monasterio de Santa María de El Parral. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte
- COLMENARES, Diego de (1846). Historia de la insigne ciudad de Segovia. Vol. 2. Segòvia: Eduardo Baeza
- MARCOS ALDÓN, Manuel (1999). Fuentes para la historia de la Orden jerónima: D. Juan Pacheco y el Monasterio de Santa María del Parral. San Lorenzo del Escorial: Instituto Escurialense de Investigaciones Históricas y Artísticas
- MATEOS GÓMEZ, Isabel, i altres (1999). El arte de la orden Jerónima. Historia y mecenazgo. Ed. Encuentro. Iberdrola
- SIGÜENZA, José de (1907). Historia de la orden de San Jerónimo. Madrid: Bailly Bailliére
- TELLO JIMÉNEZ, Joaquín (1929). Monasterio de Santa María de El Parral. Madrid

 

Situació:

Al nord de la ciutat, a l'altre costat del riu Eresma

Baldiri B. - Juliol de 2013 / Actualitzat maig de 2019