|
|
En aquest
indret, una tal María Pérez va aixecar cap el 1330 una
capella dedicada a la Mare de Déu amb uns diners rebuts
en herència, la qual havia estat “millorada” d’acord amb
aquesta figura legal respecte la dels seus germans,
d’aquí el nom de “Mejorada”, pel que era coneguda. El
1390 uns ermitans van fer-se càrrec del lloc però el
1396 volgueren modificar la seva situació i establir-se
monàsticament, i amb aquesta finalitat van adoptar la
Regla de Sant Jeroni. |
|
Capella del
Crucifijo, exterior |
Capella del
Crucifijo, interior
Fotografia del Catálogo Monumental de España.
Valladolid (1916) |
|
El 1409
Ferran d’Antequera (després rei de la corona d’Aragó) va
protegir el monestir amb la finalitat d’aixecar-hi un
palau i el seu panteó, va ajudar econòmicament a la seva
construcció i manteniment. Al front d’aquesta iniciativa
hi va posar el comanador de Sant Jaume, Velasco
Fernández, veí d’Olmedo, que també hi va bastir una
capella funerària per a la seva família. Aquesta
protecció continuaria més endavant amb altres reis,
aixecant noves dependències i aconseguint una casa rica
en béns i rendes, a més d’un valuós mobiliari conservat
en part. Després d’un episodi de saqueig a causa de la
guerra del Francès, el 1835 fou exclaustrat i va caure
en ruïna; ara es conserva ben poca cosa, com ara la
capella Velasco Fernández o del Crucifijo. |
La Mejorada |
|
Ecce Homo
(1525?)
Alonso Berruguete
Procedent d'aquest monestir,
ara al Museo Nacional de Escultura de Valladolid |
Mare de Déu
de la Rosa (segle XVI)
Còpia de Rafael Sanzio
Procedent d'aquest monestir,
ara al Museo Nacional de Escultura de Valladolid |
|
|