|
|
Aquesta
casa cistercenca té el seu origen en el monestir de
Santa María de Perales (Palència), fundat cap el 1160 i
que després va passar a dependre de
Las Huelgas
(Burgos). A finals del segle XVI la casa de Perales fou
reformada, passat a seguir la Regla de Sant Benet en
sentit estricte i deixant de costat el relaxament de les
normes que s’havia anat generalitzant poc a poc. Aquest
canvi va comportar tensions a la pròpia casa, amb monges
que s’hi van afegir i altres que no ho van acceptar. El
1594, un cop solucionats els inconvenients i obtinguts
els permisos, van començar a practicar la nova
observança. |
|
En aquella
època la comunitat també es va voler establir en un lloc
més adient i després de diverses gestions, el 1595 es va
traslladar a la ciutat de Valladolid malgrat l’oposició
inicial d’alguns estaments eclesiàstics de la ciutat
contraris a l’arribada d’una nova comunitat. Un cop
assentades a la ciutat, van canviar l’advocació habitual
en el Cister de Santa María per la de San Joaquín y
Santa Ana. Inicialment haurien adaptat la casa que van
rebre per la fundació, però poc després s’aixecaria un
convent de nova planta i finalment Carles III va
finançar la construcció de l’edifici actual, del que es
va posar la primera pedra el 1781 i que fou inaugurat el
1787. |
San Joaquín y
Santa Ana de Valladolid
Imatge de Wikimedia Commons |
|
Bibliografia:
- YÁÑEZ NEIRA. Fr. María Damián.
El monasterio cisterciense de Perales, cuna de la
recolección. A Publicaciones de la Institución Tello
Téllez de Meneses. Núm. 59, 1988
- MARTÍN GONZÁLEZ, Juan José; DE LA PLAZA SANTIAGO, Fco.
Javier. Monumentos religiosos de la ciudad de Valladolid
II. Valladolid. Diputación de Valladolid, 2001 |
|
|
Situació: A
ponent de la Plaza Mayor |
|