La fundació d’aquest convent es va portar a terme per iniciativa de la senyora Mariana de Paz que el 1601 va donar unes cases perquè s’hi establís una comunitat de clarisses. Però a causa d’algun inconvenient el 1606 va cedir aquella fundació a Rodrigo Calderón, marquès de Siete Iglesias. El 1608 i 1609 el papa també va autoritzar el canvi de l’orde que havia d’ocupar la nova casa, passant-lo a les dominiques. El document fundacional definitiu es va signar el 1609 i es va procedir al començament de les obres. El nou patró del monestir era un personatge influent i molt proper a Francisco Gómez de Sandoval-Rojas, conegut com el Duc de Lerma.

El 1615 l’edifici conventual ja s’havia aixecat i un document de l’època fa constar que també s’havia aportat el mobiliari i parament litúrgic necessari, per altra banda s’establia que només s’hi podien enterrar els membres de la família dels fundadors, que habitaven un palau adjacent, el qual tenia comunicació directa amb l’església. Rodrigo Calderón fou detingut i decapitat el 1621 i les seves restes descansen en el convent. Les monges, que són conegudes com las calderonas a causa del seu fundador, encara es mantenen en aquest lloc.

Al carrer de Teresa Gil, centre de Valladolid