Aquesta casa de canonges de Sant Agustí fou fundada per voluntat de Munio Afonso, membre del capítol de la catedral de Santiago i antic bisbe de Mondoñedo. A causa de la seva mort el 1136, poc abans de materialitzar la fundació, fou el bisbe Diego Xelmírez l’encarregat per portar-la a terme, amb la signatura de la carta fundacional el mateix 1136. A causa d’aquest origen, les relacions que van mantenir aquesta canònica regular i el capítol de la catedral foren bones. Entre la seva fundació i el segle XIII es va aixecar l’església. La casa va rebre el recolzament de la monarquia en forma de donacions de béns i drets (Ferran II de Lleó, Enric II de Castella, Joan II...).

En el segle XVI aquesta casa passava per una època de decadència i el 1548 es va secularitzar. El Sar va continuar la seva activitat com a col·legiata i en els segles següents va poder portar a terme obres a l’antiga casa romànica que s’havia deteriorat amb el temps, en aquest sentit l’església encara mostra els seus murs desplomats i els arcbotants que es van haver d’afegir per garantir la seva estabilitat. El 1851 va esdevenir parròquia, situació que encara manté.