Monestirs - Monestir de Santa María de la Oliva

Monestirs

Monestirs de
Navarra

Monestir de Santa María de la Oliva

< anterior

Inici

Espanya

Navarra

següent >

castellano

Navarra

Fundació

El monestir de Santa María de La Oliva fou fundat en terres frontereres recuperades a l’islam. El 1147 figura esmentat el lloc de La Oliva com a possessió de Niencebas (Fitero), possiblement el compromís de lliurament de La Oliva a Fitero fou fet pel monarca navarrès Garcia Ramires el Restaurador un any abans, el 1146. El 1149 es va confirmar la donació del lloc de La Oliva, per part de Garcia Ramires, a l’abadia cistercenca d’Escaladieu, operació que fou confirmada el 1150, quan a La Oliva ja hi havia una comunitat sota la direcció de l’abat Bertrand. Aquesta donació, juntament amb d’altres territoris propers, foren confirmades pel papa Eugeni III, en 1152. Tant el monestir de La Oliva com el de Veruela depenien orgànicament del de Fitero, tot i que des de 1161 sembla que es va deslligar d'aquest darrer i va passar a dependre directament d’Escaladieu.

Façana de l'església

Cistercencs

Pati davant l'església

Portada de l'església

Època d’esplendor

Tot fa pensar que immediatament a la fundació, o molt poc temps després, ja disposessin de la capella de San Jesucristo, que encara es conserva. Després s’iniciaria la construcció de l’església actual i el claustre. Pel que fa a l’església, possiblement s’hauria aixecat entre el 1164 i 1198. En els primers decennis del segle XIII s’haurien bastit les dependències monàstiques principals, al voltant del claustre.

La vitalitat del monestir va permetre la seva intervenció en la fundació del monestir de Nuestra Señora de la Gloria, a Ara (Osca), el 1244.

Filiació de La Oliva
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)

Abadia de Morimond (Alt Marne) / 1115

Abadia d'Escaladei (Alts Pirineus) / 1137

Monestir de La Oliva (Navarra) / 1150

Monestir de Leyre (Navarra) / 1269
Monestir de Marcilla (Navarra) / 1407

Decadència

A mitjan del segle XIV La Oliva va entrar en decadència, epidèmies de pesta i guerres l’afectaren profundament i el lloc va patir greus dificultats econòmiques, igual que altres monestirs i tot el territori, en general. El monestir de Marcilla, abans de cistercenques, va estar vinculat a aquest entre el 1407 i 1608.

Decoració del portal

Timpà

Desamortització

Després d’una patent revifalla durant els segles XV i XVI, la vida de la comunitat va continuar amb les corresponents èpoques, millors o pitjors. A començament del segle XIX es va topar amb noves dificultats com la Guerra del Francès (1809), quan el monestir quedà abandonat durant cinc anys. Una altre cop es va repetir la mateixa situació entre el 1821 i 1823. Amb la desamortització el lloc va quedar abandonat (1835) i no es recuperà la vida religiosa entre els seus murs fins el 1927. Actualment ocupa el lloc una comunitat cistercenca d’estricta observança (trapencs).

Rosassa de la façana

Escut de La oliva

Les construccions

L’important conjunt monàstic, arquitectònicament està format per l’església, al nord de la qual es troba el claustre amb les antigues dependències annexes. El palau abacial amb les dependències més noves fan de tancament del pati davant de l’església.

A més de la capella aïllada de San Jesucristo, l’església abacial és un ampli edifici de tres naus amb creuer on s’obren quatre capelles de planta rectangular. L’absis central és semicircular. El gruix de l’obra s’hauria aixecat en el segle XII, però la façana és posterior, aixecada potser a cavall dels segles XIII i XIV.

Claustre

També són antigues la sala capitular, amb les voltes sostingudes per quatre columnes, la sala dels monjos i la cuina. Altres elements de la mateixa època s’han perdut.

El claustre és dels segles XIV i XV, és de planta quadrada, amb sis finestrals a cada costat. El celler també és d’aquella època. La resta de construccions són posteriors.

Claustre

Mènsula del claustre

Sala capitular, portada

Sala capitular

Cuina i restes del refetor

Canalització

Cuina

Nau central de l'església

Voltes de l'església

Capelles del transsepte

Altar major

Capella del transsepte

La Oliva l'any 1916
Imatges facilitades per Auñamendi Eusko Entziklopedia

Monestir de la Oliva

Bibliografia:
- José María Pérez Lerendegui, Jesús María Hernández Basurko. Monasterio de La Oliva. Un estilo de arte para un estilo de vida. Edilesa. Lleó, 2000
- Daniel Gutiérrez. El monasterio de La Oliva. Monte Carmelo. Burgos, 2006

Situació

El monestir està situat a ponent de Carcastillo

Monestir de La Oliva

Baldiri B. - Juny de 2010 / Actualitzat gener de 2019