|
La
fundació d’aquesta casa s’explica tradicionalment amb un
relat segons el qual Adalbert I duc d’Alsàcia
(c655-c723) l'hauria bastit cap el 720 i al front del
qual hi va posar la seva filla Atàlia (o Attale).
Adalbert era germà de santa Otília i Atàlia havia
professat al monestir de Hohenbourg d’on la seva tia era
l’abadessa. El rei franc Khilperic II (715-721) hauria
atorgat un privilegi d’immunitat pel nou monestir,
confirmat posteriorment per Lotari I (el 845) i Lluís
III (el 856) convertint-se en una institució sota
protecció reial fins que a començament del segle XI fou
donada al bisbe d’Estrasburg. Segurament es tractava
d’una canònica seguidora de les disposicions adoptades
en el concili d’Aquisgrà del 816, més endavant, ja en el
segle XIII, es parla de l’adopció de la regla de Sant
Agustí. Al segle XIII la canònica va tenir enfrontaments
amb les autoritats religioses a causa de la vida
relaxada que s’hi portava. A mitjan del XIV es va
transformar en un capítol senyorial de caire secular. El
1541 la reduïda comunitat que hi havia es va incorporar
a l’església protestant. El 1687 hi va entrar una
comunitat masculina que després es substituiria per una
de monges fins la Revolució. Després de moltes
vicissituds, el 1861 es va transformar en escola,
bombardejada durant la Segona Guerra Mundial, encara es
manté el centre d’ensenyament. |
|
|
Saint-Étienne d'Estrasburg
Il·lustració de Strasbourg illustré ou panorama pittoresque... (1855) |
|
Santa Atàlia
(Attale) |
|
Adalbert i Atàlia, els
fundadors
Detall de la Tapisseria de Santa Atàlia (c1450)
Museu de l'Œuvre Notre-Dame, Estrasburg |
|
|
Atàlia era filla de la noblesa, el seu pare era
Adalbert I duc d’Alsàcia (c655-c723) i també era
neboda de
santa Otília (c662-720) germana del seu
pare i fundadora del monestir de Hohenbourg on
Atlàlia va ingressar com a monja fins que fou
designada abadessa de Saint-Étienne d’Estrasburg,
canònica fundada pel seu pare. Hauria nascut cap el
687 i mort cap el 741. A la seva mort, l’abadessa de
Hohenbourg va encarregar l’obtenció d’una relíquia
de manera gens ortodoxa i va enviar un religiós que
va tallar la ma dreta de la difunta aprofitant
l’exposició del cos abans del seu enterrament. La
maniobra fou descoberta, es va recuperar la ma de la
santa que fou custodiada en endavant en un
reliquiari. |
|
|
