|
Aquest
monestir es va fundar al voltant de l’any 700 per
santa
Otília des de l’abadia de Hohenbourg situada molt a
prop, al cim de la muntanya, segurament sobre una
capella anterior. La finalitat de la construcció fou la
de facilitar l’arribada de pelegrins al monestir
superior (el de Hohenbourg) i l’atenció dels mateixos.
Inicialment es tractava d’una dependència d’aquell, però
el 1016 Enric II del Sacre Imperi va independitzar el
monestir de Niedermunster atorgant-li el dret de lliure
elecció d’abadessa. En aquest lloc es venerava una creu
que hom suposa de l’època de Carlemany que va arribar
fins aquí de manera miraculosa cap el 800. L’església
del monestir, de la que encara es conserven restes, es
va bastir durant la segona meitat del segle XII (es va
consagrar el 1180) gràcies al suport de Frederic I
Barba-roja (1152-1190) tal com també va fer amb l’abadia
de Hohenbourg. La guerra dels Camperols i els incendis
de 1540 i 1572 van deixar el monestir en ruïnes i sense
comunitat, convertint-se en una pedrera. Quan la
comunitat va desaparèixer la creu que s’hi venerava es
va portar al palau episcopal de Saverne i poc després a
Molsheim (Baix Rin) i es va perdre amb la Revolució. |
|
|
Ruïnes de Niedermunster, al
fons l'abadia de Hohenbourg
Dibuix de N. Schir, 1859
Bibliothèque nationale et universitaire de Strasbourg |
Ruïnes de l'església de
Niedermunster |
|
La creu de Niedermunster, ara perduda
Il·lustració de Historia de antiqua sancta & miraculosa cruce...
(1676) |
Frederic I Barba-roja, protector de Niedermunster
Il·lustració del Liber Chronicarum (o Crònica de Nuremberg, 1493)
Biblioteca de Catalunya |
