Aquesta canònica fou fundada sota el pontificat d’Alexandre II (1061-1073) en honor dels sants màrtirs Víctor i Corona de Damasc, pel comte Guillem VI de Poitiers i duc d’Aquitània (1058-1086)Guillem VIII d'Aquitània
Guillem VI de Poitiers
(1023-1086)

També, Guiu-Jofre. Comte de Poitiers, duc d'Aquitània (1058-1086) i duc de Gascunya (1052-1086)


Diner de Guillem VIII d'Aquitània, qui va posar els seus dominis a Ennezat a disposició del nou establiment. La carta de fundació fou confirmada el 1173, un segle més tard. Durant el segle XV la canònica es va secularitzar i la col·legiata resultant fou dissolta amb la Revolució. El 1576 l’església es va fortificar, obra que més endavant es perdria, tal com va passar també amb una nova nau que s’havia adossat a les anteriors. Ara l’església té les funcions de parròquia.

L’edifici actual està format per una construcció de tres naus estretes de l’època fundacional (segle XI), amb creuer i cúpula central sobre la que s’aixeca un campanar renovat. Aquella església tenia una capçalera formada per un gran absis central amb deambulatori, com és comú a la regió. Aquesta zona seria enderrocada en el segle XIII per allargar l’església però amb la mateixa amplada del creuer i una capçalera amb cinc absis radials. També tenia un nàrtex als peus de l’església que es modificaria a l’època de les obres del segle XIII i es reedificaria en la restauració del segle XIX. Conserva unes interessants pintures murals datades durant el segle XV.