Segons recull La Thaumassière, l’abadia benedictina de Saint-Martin de Massay hauria estat fundada l’any 738 pel comte Egon. El 814 es va reformar per adaptar-ne l’observança a la regla de Sant Benet, d’acord amb la renovació impulsada en aquella època per Benet d’Aniana (c. 750-821). El 873 va quedar destruïda arran d’una incursió normanda i els comtes de Bourges es van encarregar de reconstruir-la. Durant l’abadiat d’Odó de Cluny (926-942), Massay va quedar vinculada, de manera transitòria, al monestir borgonyó.
L’any 1128 va patir un incendi que va obligar a reconstruir el conjunt gairebé de bell nou, tot i que es van aprofitar alguns elements arquitectònics anteriors. El 1360, en el context de la guerra dels Cent Anys, va tornar a quedar greument afectada. Al segle XV es va aixecar la gran torre adossada a la façana occidental de l’església. Entre els anys 1562 i 1567 també va patir els efectes de les guerres de Religió. Malgrat que mai no es va recuperar completament, l'abadia va poder subsistir, tot i el progressiu estat de decadència. El 1736 la comunitat monàstica ja havia desaparegut i l’abadia va perdre el seu caràcter monàstic. A partir d’aleshores, l’església va assumir les funcions parroquials de Saint-Paxent, que es trobava en ruïnes. Després de la Revolució es va obrir un vial pel mig del claustre, fet que en va comportar la desaparició.
L'església conservada és la que es va construir després de l'incendi del 1128 i presenta unes dimensions més modestes que l'anterior. Es va aixecar sobre el sector ocupat per l'antiga capçalera i el desaparegut transsepte, fet que va alterar la disposició original del conjunt monàstic. La sala capitular, avui restaurada, va quedar desplaçada en relació a la nova església, una singularitat que encara es pot apreciar en la planta del monestir. Posteriorment, l’església encara va ser objecte d’algunes reformes de menor entitat. Conserva alguns vitralls del segle XVI.
A més de l’església, també es conserva la capella de l’Abat, una construcció romànica del segle XII dedicada a Saint-Loup. És un edifici molt senzill, format per una única nau de dos trams, presbiteri i absis semicircular. Està situada al segon claustre, al sud de l’església de Saint-Paxent. De la resta de dependències monàstiques, destaca la sala capitular, actualment restaurada.
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- BUHOT DE KERSERS, Alphonse (1895). Histoire et statistique monumentale du département du Cher, vol. 7. Bourges: Tardy
- DESHOULIÈRES, François. (1932). Massay. Congrès archéologique de France. 94ss. Bourges. Société française d'archéologie
- DESHOULIÈRES, François; GAUCHERY, Paul. (1922). L’abbaye de Massay. Bulletin monumental. Vol 81. París: Picard
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
- THAUMAS DE LA THAUMASSIÈRE, Gaspard (1689). Histoire de Berry. Bourges: Toubeau


















