Abadia de Saint-Martin de Massay

L’any 1128 va patir un incendi que va obligar a reconstruir el conjunt gairebé de bell nou, tot i que es van aprofitar alguns elements arquitectònics anteriors. El 1360, en el context de la guerra dels Cent Anys, va tornar a quedar greument afectada. Al segle XV es va aixecar la gran torre adossada a la façana occidental de l’església. Entre els anys 1562 i 1567 també va patir els efectes de les guerres de Religió. Malgrat que mai no es va recuperar completament, l'abadia va poder subsistir, tot i el progressiu estat de decadència. El 1736 la comunitat monàstica ja havia desaparegut i l’abadia va perdre el seu caràcter monàstic. A partir d’aleshores, l’església va assumir les funcions parroquials de Saint-Paxent, que es trobava en ruïnes. Després de la Revolució es va obrir un vial pel mig del claustre, fet que en va comportar la desaparició.

A més de l’església, també es conserva la capella de l’Abat, una construcció romànica del segle XII dedicada a Saint-Loup. És un edifici molt senzill, format per una única nau de dos trams, presbiteri i absis semicircular. Està situada al segon claustre, al sud de l’església de Saint-Paxent. De la resta de dependències monàstiques, destaca la sala capitular, actualment restaurada.