Antic monestir femení fundat al segle VII, l’existència del qual està documentada des del 697. Es degué perdre amb les invasions normandes i es va restaurar monàsticament i dotar a començament del segle XI gràcies a la intervenció d’Adelaida d'Aquitània (c945-1004) esposa d’Hug Capet (c940-996). La comunitat femenina fou expulsada cap el 1129 i es va refugiar al monestir del Paraclet (Aube)Abadia del Paraclet

Es tracta d’una abadia benedictina femenina avui pràcticament desapareguda fundada el 1130 i aprovada pel papa Innocenci II el 1131. El seus inicis estan vinculats a les figures d’Abelard (el fundador) i Heloïsa la primera abadessa. Les seves relacions aviat van passar a l’àmbit popular esdevenint un mite que encara és manté viu. La casa es va dedicar a la Trinitat però era coneguda amb el nom de Paraclet. Va mantenir-se en activitat fins la Revolució, quan es van perdre bona part de les seves estructures. Ara resta el palau abacial del segle XVI i XVII i la granja, amb un colomar, també del XVII


L'abadia del Paraclet
a causa d’un conflicte amb l’abadia de Saint-Denis (en època de l’abat Suger, 1122-1151) que en va reclamar i obtindre el domini, aquella abadia hi va establir un priorat masculí, títol que mantindria en endavant. En aquesta època hi va professar Heloïsa (1101-1164), coneguda pel seu pensament avançat a l’època i per la seva relació amb Pere Abelard (1079-1142) també filòsof heterodox, els amors dels personatges han fomentat un tema literariAbelard i Heloïsa


Imatge de Google Llibres molt estès en època moderna.

Capella de Saint-Jean
Considerada pertanyent a l'abadia

El priorat d'Argenteuil en època maurina
Gravat núm. 63 del Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France

La vida d’aquest priorat va canviar a causa de la devoció popular desfermada arrel de conservar la Túnica Santa, una antiga tela considerada teixida per la Mare de Déu, retrobada el 1156 de manera miraculosa. La tradició diu que fou un regal de Carlemany al monestir quan aquest estava a càrrec de l’abadessa Teodrada, filla de l’emperador. Segueix la llegenda explicant que Carlemany havia obtingut aquesta i altres relíquies de l’emperadriu Irene de Bizanci (797-802). Notre-Dame d’Argenteuil va passar al segle XVII a la congregació benedictina de Saint-Maur. Es va enderrocar amb la Revolució i es van perdre les restes, que es van redescobrir i excavar a finals del segle XX. Hom considera que l’antiga capella de Saint-Jean era una antiga dependència de la casa.