|
Aquest
convent ha estat ocupat per diferents ordes durant la
seva existència. Fou fundat el 1257 per una comunitat de
Serfs de la Vierge Marie, més coneguts com
Blancs Manteaux, seguidors de la Regla de Sant Agustí.
Aquest orde fou dissolt el 1274 en el Concili Ecumènic
de Lió II en el moment de la reorganització i
simplificació dels ordes mendicants. A finals de segle
(1297) el convent fou ocupat per una comunitat de
guillemites que ja existia des de feia anys a les
rodalies de la ciutat. Els membres de l’antiga comunitat
de Blancs Manteaux fou absorbida pels guillemites
després d’adoptar la Regla de Sant Benet que seguien
aquests darrers. Fou una casa important de l’orde
d’Eremites de Sant Guillem, que havia establert aquí un
noviciat. |
|
|
Els Blancs Manteaux, París
Detall del Plan de Paris (Michel E. Turgot, 1734-39)
Bibliothèque nationale de France |
Monjo dels Serfs, o Blancs Manteaux
Il·lustració d'Histoire des ordres
monastiques religieux et militaires... (1715)
Bibliothèque nationale de France |
|
Malgrat
tot, al segle XVII es va veure en la necessitat de reformar-se pel
que fa a l’observança i després d’altres intents el 1618 va passar a
formar part de la congregació benedictina de Saint-Maur, en qualitat
de priorat. A causa del mal estat físic de les dependències
monàstiques, el 1685 es va posar la primera pedra d’un nou edifici.
El 1790 la casa monàstica fou suprimida, els monjos expulsats i les
dependències ocupades per una caserna. El 1801 es va recuperar el
culte a l’església, amb funcions parroquials.
|
Església dels Blancs Manteaux |
