 |
Monestirs |
 |
Monestirs de l'Illa de França |
|
|
Abadia de Saint-Germain-des-Prés. París |
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Després de patir èpoques de decadència, agreujades per conflictes externs a la casa i l’entrada del règim de comenda (a començament del segle XVI), el 1631 l’abadia fou reformada per la congregació de Saint-Maur i Saint Germain-des-Prés va esdevenir la seu del superior general d’aquella institució. A més l’abadia va convertir-se en un centre cultural de primer ordre, especialment per que fa a l’estudi de la història en època de l’investigador Jean Mabillon (1632-1707). El 1792 va acabar la vida monàstica a Saint-Germain a causa de la Revolució, el lloc va passar a mans particulars i es van perdre o dispersar els seus béns mobles i la valuosa biblioteca que havia aplegat durant segles de vida. El 1795 es va recuperar el culte de la capella de la Vierge funció que després es traslladaria a l’església abacial. La destrucció de la resta d’edificis i urbanització posterior dels terrenys fa que ara pràcticament només es conservi l’església i el palau abacial d’època moderna. |
|
|
||
|
||||
|
|
|
|
||
|
||||
|
|
|
|||
|
||||
|
|
|
|
||
|
||||
|
|
|
|
||
|
||||
|
|
|
|
||
|
||||
|
|
|
|
||
|
||||
|
|
|
|
||
|
||||
|
|
|
|||
|
||||
|
Bibliografia: - BIVER, Paul i Marie-Louise (1970). Abbayes, monastères et couvents de Paris. París: Ed. d’Histoire et d’Art - MONTFAUCON, Bernard de (1729). Les Monumens de la monarchie françoise. Vol. 1. París: Gandouin - PICHON-VARIN, Claudine; i altres (2012). Saint-Germain-des-Prés au fil du temps. París: P. Saint-Germain-des-Prés - RIBADEAU DUMAS, François (1958). Histoire de St Germain des Prés. Pierre Amiot |
|
||
|
|||
|
|||
| Baldiri B. - Juliol de 2015 |
