Priorat de Santa Maria de l’Eula
Cistercenques
Pirineus Orientals (Occitània)

castellano >

     

El priorat cistercenc de Santa Maria de l’Eula és conegut des del 1175 com a casa femenina depenent del monestir de Fontfreda, on s’aplegaven dones de la noblesa local. A partir de 1275 va passar a estar regit per una abadessa. El 1285 la casa va ser víctima d’un saqueig i el 1362, a causa de la inestabilitat de la zona, la comunitat va obtenir una autorització del papa per traslladar-se a la vila de Perpinyà el que va provocar la oposició de l’abat de Fontfreda que tenia drets sobre la casa que havien d’ocupar, i fins el 1394 les monges no pogueren rebre la propietat. A l’antiga casa d’Eula només es mantingué el culte a l’església i el cementiri. La comunitat cistercenca es va dissoldre el 1567 i la casa va passar a mans del monestir de Santes Creus, que la va mantenir fins la Revolució.

Al claustre de la catedral d’Elna es conserva la tapa d’un sarcòfag procedent de monestir de l'Eula. És una obra singular signada per Ramon de Bianya i porta la imatge jacent de Ferran del Soler, mort el 1203.
 

Santa Maria de l’Eula
El lloc de Santa Maria de l’Eula
Santa Maria de l’Eula
Santa Maria de l’Eula
Sarcòfag de Ferran del Soler
Ara al claustre de la catedral d'Elna

Bibliografia:
- PONSICH, Pere (1993). Santa Maria de l’Eula. A Catalunya romànica. Vol. XIV. Barcelona: Enciclopèdia Catalana

- VIDAL, Pierre (1897). Histoire de la Ville de Perpignan. Paris: H. Welter Ed.
Situació:  
 
Baldiri B. - Agost de 2013 / Actualitzat juny de 2014
Tornar