Aquest monestir fou una de les primeres fundacions de
sant Domènec, aquesta va tenir lloc en el marc de la croada contra
els albigesos promoguda en època d’Innocenci III que va tenir
aquestes terres com escenari. El 1206 sant Domènec (Santo Domingo de
Guzmán) va tenir una aparició de la Mare de Déu a la Prulla i va decidir la fundació
de la casa femenina on es reclourien les monges, especialment dones
que havien deixat el catarisme per seguir la Regla de Sant Agustí.
El fundador va rebre del bisbe de Tolosa l’església de Sainte-Marie
de Prulla i uns terrenys al seu voltant. El mateix Sant Domènec i
Dídac d’Osma foren els organitzadors d’aquesta comunitat, alhora que
aquest lloc també fou un dels escenaris on es va desenvolupar la
pròpia fundació de l’orde dominicà. |

L'església actual del monestir de Prulla |

Dominiques |
|
A mitjan del segle XIV, les monges de Prulla van
participar activament en la fundació del
monestir de Montsió, a Barcelona.
Tal com succeïa en les comunitats monàstiques de França, a
començament del segle XVI la casa passava per una època de
decadència a causa de la intervenció reial en el seu control. El
1715 el monestir va ser víctima d’un incendi que va obligar a la
reconstrucció del conjunt monàstic, però finalment el 1792 la
comunitat fou dissolta i els béns venuts a causa de la Revolució. A
partir del 1855 es va procedir a la reconstrucció dels edificis amb
la voluntat de tornar a fundar el monestir de les dominiques cosa
que es va fer realitat el 1880. |

Interior de l'església |