Profil de la ville du Mans, Louis Boudan (1695)
Bibliothèque nationale de France
El priorat benedictí de Saint-Laurent de Neuvy fou fundat en el darrer quart del segle XI des de l’abadia de Saint-Pierre de la Couture (Sarthe). Actualment, es conserva una notable església romànica, amb una nau i transsepte. La capçalera és formada per tres absis de planta semicircular.
- BESSE, Jean-Martial (1920). Abbayes et prieurés de l'ancienne France, vol. 8, Tours. París : Picard
- DEYRES, Marcel (1985). Maine roman. La nuit des temps, 64. Zodiaque
- PIOLIN, Dom Paul (1851-56). Histoire de l’Église du Mans. Vols. I i III. París: Julien, Lanier et Cie. Ed.
Frenai / Fresnaium / Fresneyum
(Fresnay-sur-Sarthe, Sarthe)
El priorat de Notre-Dame de Fresnay s’hauria fundat al segle XII des de l’abadia de Saint-Aubin d’Angers. El seu impulsor fou Roscelin (1094-1176), vescomte de Beaumont. En la fundació hi va intervenir Jean de Pontlogot, monjo de Saint-Aubin, que fou prior d’aquesta casa entre els anys 1158 i 1170.
L’església era d’una sola nau, amb tres trams rematats per un absis semicircular. El 1866 s’hi va afegir un transsepte format per dues capelles laterals obertes al darrer tram, tot mantenint les característiques arquitectòniques originals de l’edifici.
- BESSE, Jean-Martial (1920). Abbayes et prieurés de l'ancienne France, vol. 8, Tours. París : Picard
- DEYRES, Marcel (1985). Maine roman. La nuit des temps, 64. Zodiaque
- LEFÈVRE-PONTALIS, Eugène (1902). L'église de Fresnay-sur-Sarthe. Revue historique et archéologique du Maine, vol. 51
- TABOURIER, Jules (1961). Fresnay-sur-Sarthe. Congrès archéologique de France. 119 ss. Maine. Société française d'archéologie
- TRIGER, Robert; i altres (1924). Fresnay-sur-Sarthe, ses environs et les Alpes Mancelles. Revue historique et archéologique du Maine. Vol. 81
L’any 873, Carles el Calb (823-877) confirmava la possessió de l’església i del lloc de Sarcé a l’abadia de Saint-Vincent du Mans. Possiblement, a finals del segle X ja s’hi havia fundat un priorat dependent d’aquella abadia. Hi ha constància de la intervenció de Gervais de Bellême, bisbe de Le Mans entre 1036 i 1055, en la recuperació del priorat, i, ja a la primera meitat del segle XIII, es documenten donacions destinades a fer-hi reparacions. El priorat es va mantenir actiu fins a la Revolució, arran de la qual fou venut.
L’església conserva una única nau d’època romànica, amb una capella afegida posteriorment. A ponent s’obre un portal decorat amb un zodíac.
- BESSE, Jean-Martial (1920). Abbayes et prieurés de l'ancienne France, vol. 8, Tours. París : Picard
- CAUVIN, Thomas (1845). Géographie ancienne du diocèse du Mans. París: Derache
- DEYRES, Marcel (1985). Maine roman. La nuit des temps, 64. Zodiaque
- LÉGEAY, Fortuné (1856). Recerches historiques sur Sarcé (Maine). París: Julien, Lanier et Cie. Ed.
- PIOLIN, Dom Paul (1851-56). Histoire de l’Église du Mans. Vols. I i III. París: Julien, Lanier et Cie. Ed.
- ROBERT, Charles; i altres, ed. (1886-1913). Cartulaire de l'abbaye de Saint-Vincent du Mans (ordre de saint Benoît) : Premier cartulaire : 572-1188. Le Mans: A. de Saint-Denis