Aquesta canònica agustiniana fou el lloc de creació de
l’orde de Sant Ruf, sortit del moviment canonical
regular seguidor de la Regla de Sant Agustí que es va
desenvolupar sobretot en els segles XI i XII. El 1039
quatre canonges de la catedral d’Avinyó van demanar de
constituir una comunitat independent seguidora de la
regla agustiniana. Hom els va cedir una església
abandonada dedicada a Saint-Ruf situada a les rodalies
de la ciutat. Aquella església era de fundació antiga,
potser de l’època de les primeres comunitats cristianes
a Avinyó (s. III-IV) i estava dedicada a sant Ruf,
tradicionalment considerat el primer bisbe d’Avinyó.
Inicialment la nova comunitat va mantenir vincles amb la
catedral però aviat va prendre prestigi propi i la seva
influència aviat es va manifestar en la llarga llista de
cases que hi estaven vinculades i en els religiosos
vinguts d’arreu que hi ingressaven per instruir-se. A
finals del segle XI el papa Urbà II reconeixeria
oficialment l’orde. |
|
La casa, però, va resultar pràcticament destruïda pels
albigesos el 1156 i el 1158 es va traslladar a Valença (Droma) per
assentar-se prop del Roine, al sud del nucli de la ciutat on va
continuar la seva activitat. La casa d’Avinyó es va restaurar en la
segona meitat del segle XII i va mantenir-se com a priorat de
Valença. El lloc va patir greus desperfectes durant les guerres de
Religió, en el segle XVII es van fer treballs de restauració i el
1763 es va enderrocar parcialment. Fou venut després de la
Revolució i ara pràcticament només es conserva la capçalera de
l’església romànica. |
Sant Ruf d'Avinyó |