La diòcesi de Vaison és força antiga; hom té constància
de l’assistència d’un bisbe d’aquesta seu al concili
d’Arle, el 314. Un dels seus prelats fou
sant
Quinidi (Quenin, segle VI) enterrat i venerat a l’església catedralícia.
Els canonges de la catedral de Vaison portaven una vida
regular imposada a l’època del bisbe Pierre de Mirabel
(1010-1030) tot i que potser ja es practicava des de
l’època de la seva fundació pel bisbe Umbert (s. X). La
canònica i el propi bisbat va gaudir de certa
prosperitat durant el segle XI, quan es va bastir el
claustre però les diferències amb el comte de Tolosa van
portar al setge de Vaison i la inestabilitat i
decadència es van allargar durant el segle XII. El
desplaçament de la població i els efectes de la guerra
dels Cent Anys van fer que la catedral s’anés abandonant
poc a poc fins que el 1464 es va aixecar una nova
catedral (Sainte-Marie de l'Assomption) i l’abandonament
de la primitiva dedicada a Notre-Dame de Nazareth. Més
endavant es va restaurar. L’església és d’origen
merovingi, de planta basilical i refeta en època
romànica, en diferents campanyes constructives. |
|