Arran de la Guerra del Francès, el convent va quedar destruït i es va
haver de reedificar de nou, però en un altre lloc, més al sud. Els frares hi
residiren fins el 1835, quan foren expulsats. El 1842 aquell convent fou
destinat a hospital, fet que es va consumar el 1845.
El convent actual
s’aixeca al lloc del primitiu establiment i fou fundat el 1881 amb una
comunitat de frares expulsats del convent de Perpinyà, a França. El 1893 va marxar aquella
comunitat que fou substituïda per frares de Catalunya que hi establiren
l’Escola Seràfica, que va mantenir activitat fins el 1975. Durant la guerra
civil, el lloc fou assaltat, saquejat i incendiat. Després de la
incautació es va recuperar (1939) i restaurar, el convent encara
continua al servei pastoral de la població i està dedicat a la Immaculada Concepció. |

El segon convent caputxí ja
convertit en hospital (1881)
Fotografia de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) |

El tercer convent, encara sense
l'església (1882)
Fotografia de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) |

L'església actual, el 1909
Fotografia de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) |

Processó del Sant Crist (1915)
Fotografia de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) |

L'altar major, el 1907
Fotografia de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) |

Subministrament d'aliments als
necessitats (1932)
Fotografia de l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) |

El convent incendiat al començament
de la guerra civil (1936)
Fotografia
de J. Casulleras / Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) |

L'altar major després de la guerra
civil (1939)
Fotografia de
Procopi Llucià / Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) |