Cap al 1220 es va aixecar en aquest lloc una capella dedicada a Santa Maria, que els senyors de Fals van cedir el 1221 al monestir de
Santa Maria de l'Estany, cessió condicionada a l'establiment de canonges de forma perpètua.
La canònica de l'Estany va donar compliment a què s'havia establert i el 1235 el bisbe de Vic va poder consagrar l'església de la pabordia de Santa Maria de Caselles i iniciar la vida comunitària al lloc, moment en què també fou dotada econòmicament. La pabordia era reduïda, constava d'un paborde i dos canonges, que alhora també pertanyien a la comunitat de l'Estany. Aquesta casa i el títol de paborde es va estendre més enllà del 1592, data en què es va secularitzar Santa Maria de l'Estany, hom el troba fins a 1770, quan Santa Maria de Caselles fou donat al Seminari de Vic mentre que els seus béns foren venuts. Es conserva l'església romànica consagrada el 1235, encara que sobrealçada i fora de culte, a més de l'edifici de la pabordia.
- CATALÀ I ROCA, Pere; i altres (1997). Els castells catalans. Vol. V. Barcelona: Rafael Dalmau Ed.
- GAVÍN, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Bages. Barcelona: Arxiu Gavín
- PLADEVALL, Antoni (1984). Santa Maria de Caselles. Catalunya romànica. Vol. XI. El Bages. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
De la carretera de Fonollosa a Camps, hi ha un desviament a la dreta que porta a la pabordia de Caselles