Priorat de Sant Ponç de Corbera

Santi Pontii / Corbaria

(Cervelló, Baix Llobregat)

Sant Ponç de Corbera
Sant Ponç de Corbera

L’església de Sant Ponç de Corbera s’esmenta per primer cop el 1068, poc després, el 1085, va rebre una deixa testamentària del bisbe de Barcelona Humbert de Cervelló, el que posa en evidència el lligam entre aquest llinatge i el lloc.

Sant Ponç de Corbera
Sant Ponç de Corbera

Caldria contemplar la possibilitat que aquesta església fos una fundació de la casa dels Cervelló; començada per Alemany de Cervelló (germà del bisbe Humbert) amb la voluntat que esdevingués la seu del panteó familiar. Això concordaria amb la datació que hom considera més probable de la construcció de l’església. El primer esment del priorat es troba en un document del 1096, on hi intervingué el prior Salomó de Sant Ponç, possiblement havia estat fundat pocs anys abans. Gairebé des de la seva fundació hom té constància que estava subjecta a Cluny a través de Sant Pere de Casserres (Osona). Torna a esmentar-se en 1235, quan el prior Riambau va acollir a Pere de Cornellà com a clergue.

Sempre fou un cenobi molt petit, de fet els priors eren monjos de Casserres, on residien habitualment. Podia haver un parell de monjos a Sant Ponç, a més de clergues al servei de la població de les rodalies. L'inici del segle XIV va portar una sèrie de desavinences amb el bisbat de Barcelona motivades per la negativa dels priors de Sant Ponç a facilitar les visites pastorals adduint que depenien de Casserres i en el fons, de Cluny. Aquest enfrontament va culminar el 1310 amb l’excomunicació del prior i del sacerdot de Sant Ponç, que es va perllongar fins el 1314, quan es va permetre l’entrada al visitador.

Sant Ponç de Corbera
Sant Ponç de Corbera
Sant Ponç de Corbera
Sant Ponç de Corbera

La decadència es va agreujar a mitjan del segle XIV, possiblement lligada amb la de Sant Pere de Casserres. Va seguir una època de priors comendataris (hi ha constància d’això el 1550), alguns d’ells ni tan sols eren monjos. A la segona meitat del segle XVI es va vincular als benedictins de Sant Pau del Camp, que possiblement es limitaven a cobrar les rendes de Sant Ponç. Va deixar de ser priorat, esdevenint una parròquia depenent de Santa Maria de Corbera. També com a parròquia va perdre vitalitat i el lloc va quedar abandonat.

Les restes del priorat es limiten pràcticament a l’església de Sant Ponç, tot i que les construccions annexes podrien emmascarar restes de l’antic establiment monàstic. L’església és un magnífic exemplar, que arquitectònicament no s’adiu amb la escassa vitalitat de la comunitat que hi residia, potser les expectatives dels Corbera, suposats impulsors de l’edifici, eren més elevades de les que realment van arribar a atènyer. Es tracta d’una construcció d’una única nau, amb volta de canó i arcs torals suportats per pilastres adossades. Té un transsepte amb tres absis semicirculars, el central amb tres nínxols semicirculars (no aparents a l’exterior) i tres finestres a la part superior.

Sant Ponç de Corbera
Sant Ponç de Corbera
Sant Ponç de Corbera
Sant Ponç de Corbera

A l’encreuament de la nau i el creuer hi ha una cúpula semiesfèrica. La façana té una porta senzilla, sobre la qual hi ha una parella de finestres i més amunt una obertura geminada. Exteriorment la cúpula és de planta quadrada, amb un campanar a sobre, al que hom accedeix per una escala externa. Els absis són adossats a un cos amb coberta de doble vessant. El conjunt és una construcció del segle XI i ha estat restaurada en diverses ocasions, entre el 1929 i 1992.

Sant Ponç de Corbera
Sant Ponç de Corbera
Sant Ponç de Corbera
Sant Ponç de Corbera
Restes de pintura mural a l'absis principal
Sant Ponç de Corbera
Sant Ponç de Corbera
Restes de pintura mural
Sant Ponç de Corbera
Sant Ponç de Corbera
Sant Ponç de Corbera
Sant Ponç de Corbera
Esquema de la planta de l'església
Sant Ponç de Corbera
Sant Ponç de Corbera
Sant Ponç de Corbera
Sant Ponç de Corbera
Sant Ponç de Corbera
Sant Ponç de Corbera
Sant Ponç de Corbera
Sant Ponç de Corbera
Sant Ponç de Corbera
Sant Ponç de Corbera
Sant Ponç de Corbera
Sant Ponç de Corbera
Sant Ponç de Corbera
Sant Ponç de Corbera
Sant Ponç de Corbera
Sant Ponç de Corbera (1978)
Sant Ponç de Corbera
Sant Ponç de Corbera (1978)
Sant Ponç de Corbera
Sant Ponç de Corbera (1912)
Fotografia de Josep Salvany
Biblioteca de Catalunya
Sant Ponç de Corbera
Sant Ponç de Cimiez representat en un goigs
Mémonum, Montpeller
Sant Ponç de Corbera
Goigs de sant Ponç de Cimiez
Col·lecció particular
Biblioteca de Catalunya
Sant Ponç de Corbera
Mare de Déu de la Llet
De Sant Ponç de Corbera
Ara a l'església de Santa Maria de Corbera

Bibliografia:
  • GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Vol. 21. Baix Llobregat. Barcelona: Arxiu Gavín
  • MARTÍNEZ, Albert i altres (1991). Estudis d'història de Corbera de Llobregat. Barcelona: Publicacions e l’Abadia de Montserrat
  • MIQUEL I VIVES, Marina; VILA CARABASA, Josep M. (1990). Memòria científica de l'excavació de l'església de Sant Ponç de Corbera (Cervelló, Baix Llobregat). Generalitat de Catalunya
  • MIQUEL I VIVES, Marina; VILA CARABASA, Josep M. (1994). L'església de Sant Ponç de Corbera (Cervelló, Baix Llobregat). Generalitat de Catalunya
  • PAGÈS, Montserrat (1987). Sant Ponç de Corbera. Baix Llobregat, Butlletí del Centre d’Estudis Comarcals. Núm. 12. Sant Feliu de Llobregat
  • PAGÈS, Montserrat (1992). Sant Ponç de Corbera. Catalunya Romànica, vol. XX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Barcelona
  • PLADEVALL I FONT, Antoni (2004). Sant Pere de Casserres o la presència de Cluny a Catalunya. Fundació Caixa Manlleu
  • PUIG I CADAFALCH, Josep, i altres (1911). L'arquitectura romànica a Catalunya. Vol. II. Barcelona: I. E. Catalans
  • VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL, Antoni; BOU, Emili; CARBONELL, Eduard (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Artestudi
  • VILA CARABASA, Josep M. (2012). Memòria de la intervenció arqueològica a l'entorn de l'església de Sant Ponç de Corbera. Bisbat de Sant Feliu de Llobregat

Situació:
Vista aèria

L'antic priorat és al sud-oest de Corbera de Dalt. Cal deixar la carretera que porta a Gelida i agafar el trencall a l'esquerra fins el priorat, per una carretera que acaba en una pista